Publicitat
Publicitat

EL CANVI CASTRISTA

Raúl Castro fomenta la iniciativa Privada per estimular l'economia

Els cubans es converteixen en emprenedors

Marisela Álvarez es passa gairebé tot el dia davant d'uns petits fogons en una cuina minúscula. Els genolls la maten i els cabells tenyits de vermell li fan pudor de fregit. Però no s'ha sentit tan afortunada des de fa anys: la cuina és seva. "Em sento útil. Sóc independent", diu la Marisela. El novembre passat va obrir una petita cafeteria a casa seva, en una ciutat a 40 km de la capital, l'Havana. "Quan finalment t'asseus, després de tot un dia de feina, i mires tot el que has fet, et sents molt satisfeta".

Amb entusiasme, però també amb cautela, els cubans s'han pres seriosament l'oferta del govern de convertir-se en emprenedors: la venda de cafè als patis, el lloguer d'habitatges, la fabricació de mobles de vímet i la venda ambulant de tot tipus d'objectes, des de DVDs pirates a vi casolà. Amb l'esperança de ressuscitar la ja prou paralitzada economia cubana, el president Raúl Castro ha obert les portes a una nova generació d'emprenedors des de l'any passat, després d'advertir que "inflar" les nòmines dels treballadors estatals podria acabar de "posar en perill la supervivència de la mateixa Revolució".

Els carrers de l'Havana estan tornant a tenir vida amb tendals de colors brillants, paradetes i riuades de gent amunt i avall. La iniciativa ha permès que un enginyer electrònic, que feia temps que treballava d'amagat, ara publiqui fullets on s'anuncia que pot arreglar tota mena d'aparells sota el sol. La Marisela i el seu marit, Ivan Barroso, van comprar una llicència de cafeteria i una altra per vendre carn i peix. Ara per ara, la parella fa un bon negoci venent panets farcits de porc amb all i tonyina fresca a 60 centaus en un taulell de fusta a la porta de casa seva. La Marisela, que va deixar de treballar en una biblioteca escolar fa uns anys, porta la cafeteria amb el seu fillastre. El seu marit pesca, sacrifica els porcs i ho ven tot a l'Havana. "Si tens l'habilitat i la dedicació per aconseguir un objectiu, ho disfrutaràs", diu Barroso, que fins al novembre passat venia el porc i el peix sense llicència només a un grup reduït d'amics i clients.

Les escletxes del sector privat
Fidel Castro, a contracor, va permetre que el sector privat arrelés durant la dècada dels 90, després que el col·lapse de la Unió Soviètica enfonsés l'economia cubana. Amb els anys, però, el govern va deixar d'emetre noves llicències i va voler estrangular moltes empreses a través d'impostos, prohibicions i sancions.

Ara Raúl Castro, que ocupa el càrrec del seu germà des del 2006, assegura que les coses han canviat. Durant un discurs davant l'Assamblea Nacional al desembre, va instar els membres del govern i del Partit Comunista a ajudar el sector privat i sobretot a no "criminalitzar-lo". "És essencial que canviem el nostre xip sobre la iniciativa privada", va dir Raúl Castro.

Però molts encara són escèptics. En Juan Carlos Montes va regentar un restaurant al pati de casa seva, a l'Havana, durant cinc anys i el va acabar tancant el 2000 per la minuciositat dels inspectors. Ara es mostra reticent a intentar-ho de nou. "Cal tenir molta fe en algú que durant 40 anys t'ha donat el mateix argument", diu en Carlos. La seva dona, Yodania Sánchez, intenta fer-lo canviar d'idea. Lloga dues habitacions en una casa llòbrega i paga uns 243 dòlars al mes d'impostos, ocupi les habitacions o no.

"Els canvis són molt positius, hi ha noves oportunitats -diu la Yodaina-. La gent vol que Cuba sigui Suïssa de la nit al dia, i això no és possible". Però en Juan Carlos jura que no obrirà un restaurant fins que no hi hagi un mercat consolidat. "La gent no pot aconseguir el que necessita per tirar endavant un negoci -assegura-. El fuster no té fusta. L'electricista no té cables. I el lampista no té canonades. Ara per ara, no hi ha farina a les botigues. Per tant, com vols que les pizzeries funcionin? Han de comprar material robat a les fleques".

El govern diu que establirà un gran mercat -tot i que potser trigarà anys- i que importarà 130 milions en béns i equipaments per al sector privat durant aquest any. També planeja concedir microcrèdits, estimular la formació de cooperatives de negocis i estudia permetre al poble comprar i vendre cotxes i cases, unes mesures que alguns analistes especulen que s'anunciaran durant el congrés del Partit Comunista de l'abril.

Un mercat inexistent
De moment, els fusters com Pedro José Chávez només poden fer reparacions, més que no pas fer objectes, perquè no hi ha un mercat legal de fusta. El seu taller, ubicat en un terrat del barri de Vedado a l'Havana, està ple de màquines artesanals fetes a partir de parts salvades, perquè les eines adequades són massa cares.

Per al sector privat en desenvolupament, el govern hauria d'ampliar considerablement la llista de professions obertes als treballadors autònoms per incloure'n de principals, com les enginyeries i el dret, explica un expert en el sector privat cubà de la Universitat de Baruch, Ted Henken. De moment, la llista de les 178 ocupacions autònomes a Cuba -com la reparació de para-sols o de capçals de llit- són molt específiques i semblen destinades només a la legalització. Tot i això, la iniciativa del govern demostra que és conscient que les empreses de l'Estat ja no funcionen.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT