Publicitat
Publicitat

LA CUSTÒDIA DELS FILLS DESPRÉS DEL DIVORCI

Només un de cada deu divorcis que acaben en un contenciós aconsegueixen la guarda conjunta

Un 30% de les custòdies són compartides

Perdre la feina significa, segons un jutjat de Barcelona, generar incertesa sobre el teu futur com a pare. Per aquest motiu, un jutge ha decidit denegar la custòdia compartida al pare de dos fills, tot i complir la resta de requisits que es tenen en compte per adjudicar-la. És a dir, una relació d'afectivitat amb els menors, implicació en la seva cura, domicili pròxim i una actitud cooperadora entre els cònjuges per portar a terme l'objectiu final de la nostra legislació: l'interès superior del menor.

Amb aquesta fita, es va realitzar el llibre segon del Codi Civil català, que va entrar en vigor a principis d'any. El text ha incorporat per primera vegada el concepte de corresponsabilitat parental compartida per als processos de divorci i separacions en què hi ha menors implicats. La nova normativa vol adaptar la legislació a la realitat social i reconèixer que hi ha famílies on els dos progenitors comparteixen la cura dels fills. Però no només ells. També hi ha casos en què hi ha altres membres de la família implicats en la cura dels nens.

Tot i que ja fa tres mesos de l'entrada en vigor de la llei, els jutjats encara no l'han pogut provar gaire, ja que la majoria de casos que tenen sobre la taula són anteriors a la nova legislació. Els jutjats no disposen d'estadístiques sobre les custòdies de menors, però els operadors jurídics consultats coincideixen a donar com a reals les proporcions d'un 30% de sentències amb custòdia compartida en divorcis amistosos i només un 10% en ruptures que acaben en un contenciós. Unes xifres molt superiors a les de fa vint anys, en què només s'atorgava la custòdia a un dels membres de la parella, en general a la dona.

Pla de parentalitat

La titular del jutjat número 16 de primera instància de Barcelona, Maria Isabel Hernando, explica que la nova normativa incorpora una eina "molt exhaustiva" anomenada pla de parentalitat. Un document en què les parelles han de detallar punt per punt la disponibilitat que tenen per a la cura dels fills, les activitats extraescolars i una llarga llista per establir de quina manera s'involucrarà cada progenitor amb el menor.

Hernando considera que aquest document, que només ha sol·licitat de moment una vegada, respon a "la regulació d'uns criteris que ja recullen les sentències que es fan als jutjats". La magistrada diu que tot i que encara falta per veure la seva aplicació diària, en ocasions pot generar conflictes en parelles que no en tenien. "Els obliga -diu Hernado- a posar sobre la taula situacions sobre les quals encara no n'han parlat." De totes maneres, la magistrada reconeix que els pot servir per saber quin dels dos projectes vitals està més madurat. Un altre punt que s'incorpora és la mediació. La magistrada manifesta que tots els jutjats de família de Barcelona la utilitzen abans d'arribar a un judici.

S'eliminen els automatismes

Un dels punts més polèmics en les separacions és l'adjudicació de la vivenda i la pensió. Antonio Rubio, president de la comissió de dret matrimonial del Col·legi d'Advocats de Barcelona, alerta que amb la nova legislació s'elimina l'automatisme de la vivenda per qui té la custòdia del menor i que actualment existeix una proporcionalitat de les pensions en funció dels ingressos.

Rubio assegura que s'evita així la temptació d'aquells pares que reclamen "la custòdia compartida per evitar pagar la pensió." Rubio creu que és imprescindible que "no hi hagi conflicte entre els cònjuges per poder sol·licitar la guarda compartida". Sobre els temes econòmics, l'advocada Maria José Varela, especialitzada en dret de família, apunta que les dones ara pacten a la baixa les pensions per tenir la custòdia dels fills. "Això -diu Varela- significa l'empobriment de les dones i els seus fills". Varela creu que en l'àmbit laboral es protegeix la maternitat, però en canvi, no és fa en l'àmbit civil. El president de l'Associació de Pares de Família Separats, Joan Martos, es mostra esperançat amb la nova llei , ja que en els últims tres mesos un 80% dels casos que han portat a l'associació han acabat amb guarda conjunta.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT