Publicitat
Publicitat

La líder opositora es va passar vint anys entre la presó i l'arrest domiciliari

La Dama engabiada, una icona de la democràcia

Entre el 1989 i el 2010 Aung San Suu Kyi va viure entre reixes o en arrest domiciliari, només amb breus parèntesis de llibertat. Guardonada amb el Nobel de la pau el 1991, es va convertir en la més cèlebre del miler de presos polítics de la dictadura militar birmana. I en un símbol global de la lluita per la democràcia.

Suu Kyi, de 66 anys, és filla de l'heroi de la independència birmana, el general Aung Sang, assassinat sis mesos abans que el país trenqués amb el domini britànic el 1948, quan Suu Kyi acabava de néixer. La jove es va llicenciar en ciència política a Nova Delhi i als anys seixanta va traslladar-se a Oxford per estudiar filosofia i economia.

Casada amb un acadèmic britànic i amb dos fills, Suu Kyi va tornar a Birmània el 1988 per fer-se càrrec de la seva mare, que havia patit un infart. En aquell moment el país vivia una onada de protestes contra la junta militar. Suu Kyi no es va voler quedar al marge, va ser nomenada secretària general de la Lliga Nacional per la Democràcia (LND) i va liderar una forma de resistència no violenta.

El 1989 la junta militar va posar Suu Kyi en arrest domiciliari al seu xalet de l'avinguda de la Universitat de Rangun, la capital històrica. La junta li va oferir la llibertat si abandonava el país, però Suu Kyi s'hi va negar. Els militars van creure que l'havien neutralitzada i un any més tard van convocar eleccions, les primeres que celebrava el país en 30 anys. El partit de Suu Kyi va obtenir 392 dels 485 escons, tot i que ella no va poder ser candidata. Els militars, però, es van negar a reconèixer els resultats i van ampliar l'arrest domiciliari de la líder opositora. Suu Kyi, coneguda simplement com la Dama , s'havia convertit en el símbol del clam per la democràcia i gairebé en objecte de veneració per als seus seguidors.

El 1991 va ser guardonada amb el Nobel de la pau però no va obtenir el permís per viatjar a Oslo. Quatre anys més tard, sota una forta pressió internacional, la junta militar va haver d'aixecar l'arrest domiciliari, però va deixar Suu Kyi amb un marge de moviment molt limitat. La líder birmana no va poder visitar el seu marit, que va morir de càncer al Regne Unit, perquè temia que el permís "humanitari" que li oferia el govern per sortir del país suposés un exili forçós.

El 2000 Suu Kyi va saltar-se la prohibició d'abandonar Rangun per participar en una reunió del partit a Mandalay, i va tornar a ser sotmesa a arrest domiciliari. Dos anys més tard va ser alliberada, però el 2003 la van empresonar després d'una manifestació. Després d'uns mesos a la presó, va tornar a ser confinada a casa seva, amb les visites i les comunicacions controlades. Va tornar a la presó el 2009 i la seva salut es va deteriorar. El seu partit va boicotejar les eleccions del 2010 perquè el govern li va prohibir ser candidata. Va ser alliberada el novembre del mateix any.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT