Publicitat
Publicitat

El rei escenifica la demanda d'una segona oportunitat

Una declaració dissenyada per buscar l'indult social

En un escenari auster, al passadís d'un hospital, sense cap element escenogràfic que vestís l'espai, compareixia el rei, sol. Només hi tenien accés els mitjans oficials. El monarca, en una escena pretesament espontània però calculada al detall, apareixia amb posat de fragilitat, es movia amb dificultats i donava una imatge de desconcert. El cert és que l'escenari escollit per al mea culpa reial concordava molt més amb la situació de greu crisi financera que travessa l'estat espanyol que no pas amb una cacera d'elefants a Botswana pròpia d'un multimilionari.

En el moment pactat, l'única pregunta, degudament acordada: "Majestat, com es troba?" Ni caceres d'elefants, ni correus electrònics del gendre que impliquen el monarca en la trama Nóos ni, per descomptat, possibles abdicacions.

Missatge sense precedents

Per primer cop en la història contemporània de la monarquia, el cap d'estat "admet una conducta impròpia", segons explica a l'ARA l'expert en comunicació pública Aleix Cuberes, que considera que sense la "democratització de l'espai informatiu amb les eines digitals no hauria estat possible condicionar l'opinió pública" fins a forçar la Casa del Rei a preparar una disculpa del monarca.

El missatge de disculpa va durar 20 segons, clavats (el temps just per a un tall televisat). Per l'expert en comunicació pública i política Yuri Morejón, l'atmosfera tant de l'espai on va comparèixer el rei com la durada de la declaració buscaven transmetre que Joan Carles "dóna la cara sense papers ni faristols, tan aviat com ha pogut i sent breu per assegurar-se que el missatge que recolliran els mitjans és el de penediment". "Volia transmetre la sensació de feblesa perquè li sigui atenuada la sentència pública de culpabilitat", hi afegeix Cuberes. El cert és que "el judici social [entorn als despropòsits que envolten la monarquia espanyola] és molt sever, i el missatge del rei buscava clarament una segona oportunitat", rebla l'assessor en comunicació Antoni Gutiérrez-Rubí.

L'equip de comunicació de la Casa del Rei li va preparar un missatge d'estructura "sandvitx", detalla Cuberes. És a dir una declaració amb tres parts: encapçalada per un missatge positiu (l'agraïment a l'equip mèdic i el desig de retorn a les "obligacions"), seguit d'un de negatiu (de reconeixement de la culpa), per acabar amb un altre missatge positiu (d'agraïment a la premsa per l'"interès"). Es tractava de "diluir" el missatge negatiu embolcallant-lo amb dos de positius.

A tot plegat, però, s'hi suma una comunicació no verbal que en aquest cas no és menor. "Els gestos no solen mentir i parlen sempre més alt i més clar que les mateixes paraules", explicava ahir Morejón. Seguint aquest criteri, doncs, no és d'estranyar que, en el moment de la disculpa, Joan Carles desviés la mirada cap al terra. Segons Cuberes, es tracta d'un gest que "busca refugi i, defugint el contacte visual, mostra penediment".

I ara què?

Els experts consultats per l'ARA coincideixen que la disculpa era més que previsible, per "inevitable", a parer de Gutiérrez-Rubí, si volia "una mínima reconnexió amb un país que li dóna l'esquena". Ara bé, afegeix que el fet que el gest fos inevitable, "no li treu mèrit". Gutiérrez-Rubí opina que el d'ahir va ser un "primer pas" que demostra que el rei "és conscient d'un comportament inacceptable per a la seva missió de cap d'estat". Ara bé, com la resta d'experts consultats, alerta que més que el que pugui dir el rei, l'important serà veure com ho traduirà ara en la seva actuació. Precisament, Morejón fa notar que "sovint s'oblida que demanar perdó té tres parts: Ho sento , Va ser culpa meva i Què puc fer per corregir-ho? ". Ha faltat l'última part.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT