Opinió
Crònica 21/01/2011

La fi del secret bancari, Però amb matisos

Jordi Guarch
3 min
Sarkozy i Bartumeu, a París el febrer passat. La pressió francesa ha permès que Andorra canviï les normes d'informació fiscal.

Soci de roca junyentEl 10 de febrer entrarà en vigor l'acord d'intercanvi d'informació fiscal que van signar Espanya i Andorra el 14 de gener. Aquest acord és una important novetat al nostre entorn internacional més proper perquè permetrà, per primera vegada a la història, que l'administració fiscal espanyola pugui demanar a les autoritats andorranes informació dels contribuents espanyols. A ningú se li escapa que gran part d'aquesta informació està sota custòdia dels bancs andorrans, i es trobava emparada fins ara en el secret bancari.

Andorra va subscriure aquest acord sota fortes pressions internacionals, en gran part exercides per un dels seus coprínceps, el president francès Nicolas Sarkozy. Això va portar el llavors cap del govern andorrà, Albert Pintat, a signar la Declaració del Principat d'Andorra, el 10 de març del 2009 a París. En aquest document, Andorra es comprometia a signar un nombre suficient d'acords d'intercanvi d'informació amb tercers països. L'objectiu d'això era complir els estàndards exigits perquè l'OCDE l'exclogués de la llista negra de paradisos fiscals. Des d'aleshores, Andorra ha signat disset acords d'intercanvi d'informació amb països com Bèlgica, els Països Baixos, l'Argentina, set països nòrdics i, molt més a prop, Portugal, França i Espanya.

Obertura de l'economia

Que Andorra hagi signat aquests acords internacionals significa un canvi substancial de les seves regles de joc internes. Es podria dir, fins i tot, que pot comportar un cert canvi de model econòmic per al Principat. Deixarà de ser una economia molt tancada en si mateixa i li caldrà una necessària obertura cap a l'exterior. La banca andorrana n'és un bon exemple: ara es veurà obligada a desenvolupar el seu futur prescindint d'aquella part dels seus negocis que fins ara estava emparada en el secret bancari.

Ara bé, és important conèixer amb un cert detall què significa aquest acord d'intercanvi d'informació fiscal, quin és el seu abast i quin és el seu funcionament. Sense entrar en detalls gaire profunds, podríem destacar-ne els aspectes següents: Punt 1.

Si Espanya vol aconseguir informació d'Andorra l'haurà de demanar de manera individualitzada i per a casos concrets. No es preveuen ni intercanvis automàtics ni, per tant, de caràcter massiu. Tampoc hi haurà lliuraments d'informació espontanis per part d'Andorra.

Punt 2.

La sol·licitud ha de fer referència a una persona determinada que normalment es trobi sota inspecció o investigació a Espanya. La legislació andorrana disposa que, un cop l'estat andorrà rebi aquest requeriment, l'haurà de comunicar a l'afectat i a la persona o entitat que disposi de la informació demanada per Espanya. A més, i aquesta és una dada jurídicament força rellevant, el requeriment podrà ser recorregut davant les autoritats i jutjats andorrans per part dels afectats. Aquests recursos suposaran la paràlisi del requeriment. Fins que no hi hagi sentència ferma, les autoritats andorranes s'abstindran de cercar i lliurar la informació demanada.

Punt 3.

La informació ha de ser "previsiblement rellevant". Això fa que les autoritats espanyoles hagin de justificar i demostrar la rellevància fiscal de la informació demanada. Les autoritats andorranes podran negar-se a lliurar-la si entenen que no és "previsible" que la informació acabarà sent important.

Punt 4.

Es permetrà la presència de funcionaris espanyols a les actuacions d'investigació que desenvolupin els funcionaris andorrans, sempre que Espanya ho demani i que Andorra hi estigui d'acord. En cap cas es permetrà que l'administració espanyola pugui actuar directament a Andorra.

El paper dels tribunals

Com he dit abans, l'acord entrarà en vigor el 10 de febrer. Ara bé, és important conèixer l'abast exacte d'aquesta entrada en vigor. En general, la informació que se sol·liciti no podrà correspondre a fets anteriors a la data esmentada. És més, en impostos com l'IRPF o l'impost de societats, l'acord només afectarà als exercicis que comencin a partir del 10 de febrer, és a dir, de l'exercici 2012 en endavant.

Els únics casos en què podria existir una certa retroactivitat són aquells en què es consideri que s'ha produït a Espanya un delicte fiscal. Per a aquests casos, l'acord preveu la seva aplicació a partir del mateix 10 de febrer. S'haurà de veure, però, com interpreten aquest supòsit els tribunals andorrans.

No hi ha dubte que l'acord constitueix una novetat de gran transcendència en les relacions entre Espanya i Andorra. Podria esdevenir un primer pas de cara a un futur conveni per evitar la doble imposició entre ambdós Estats. Ara bé, la novetat i la complexitat d'un acord d'aquesta naturalesa, signat a més entre dos estats amb filosofies fiscals tan distants, promet un futur ric en matisos que s'haurà de seguir amb gran atenció, especialment des de Catalunya.

stats