Publicitat
Publicitat

UNA POLÈMICA QUE DIVIDEIX LA SOCIETAT

El cas d'Aasia Bibi, una cristiana condemnada a mort per discutir amb unes companyes, reobre el debat sobre la necessitat de reformar el codi penal

El delicte de blasfèmia, l'arma contra les minories al Pakistan

Un metge, cansat de la insistència d'un visitador mèdic, decideix fer-lo fora i, de passada, llença la seva targeta de visita a la paperera. Gran error. El comercial farmacèutic es diu Mohammed i el metge acaba sent apallissat per un grup de visitadors i acusat de blasfèmia per un grup de religiosos.

L'episodi va passar fa poc a la ciutat pakistanesa de Hyderabad i retrata el mal ús de les malauradament famoses lleis de la blasfèmia. La mateixa legislació ha condemnat a mort la cristiana Aasia Bibi per haver-se discutit amb unes companyes de feina que la van menysprear per la seva religió. Habitualment, primer hi ha un greuge personal que després alguns líders religiosos aprofiten per imposar la seva visió de l'Islam totalment reduccionista i primària. El Dr. Naushad Walyani -el metge apallissat- és ismaïlita, una branca minoritària de l'Islam, i això també és recurrent, la persona acusada sol ser d'alguna de les minories religioses.

Ara, arran del cas d'Aasia Bibi, s'ha tornat a reobrir el debat sobre aquestes lleis, igual com va passar fa poc més d'un any quan set cristians, inclosos dos nens, van ser cremats vius, atacats per una multitud que els acusava d'haver insultat l'Islam. La diputada Sherry Rehman, del partit del govern, ha presentat una sol·licitud d'esmena que vol fer més difícil que la llei es faci servir per greuges personals o per incitar a la violència. Es preveu que el procés de debat parlamentari s'iniciï abans de final d'any. "Però no confio gens que prosperi l'esmena, que de fet jo volia que fos una proposta de derogació", explica aquesta exministra d'Informació, que va ser molt propera a l'assassinada Benazir Bhutto. "Ja ens va passar quan es va reformar la llei de família que deixava les dones en inferioritat de condicions, ens va costar cinc anys i la vam haver de presentar sis vegades", afegeix. Sherry Rehman reconeix haver sentit certa solitud dins dels seu propi partit, on hi ha sectors que no veuen clara una reforma. La simple possibilitat d'una esmena legal o que el president indulti Aasia Bibi ha mobilitzat els seguidors de nombrosos grups religiosos.

Les contradiccions del poder
Alguns partits, inclòs el governant Partit del Poble Pakistanès (PPP), han donat senyals que a mitjà termini es podrien aprovar reformes a les lleis de la blasfèmia, però tot es parla amb la màxima cautela per no excitar els grups radicals islamistes.

El ministre de Minories, el cristià Shabhaz Bhatti, hi veu possibilitats. "El president Zardari ja està compromès amb les minories i té una visió progressista per al país", diu. "Ell és el cap del govern i del partit. El que diu és la política tant de l'un com de l'altre", afegeix el ministre, que així pretén negar evidències com la posició del ministre de Justícia, que tan sols fa uns dies va demanar que les lleis contra la blasfèmia es quedin tal com estan.

"Estem lluitant contra la militància religiosa i el govern vol tenir alguns grups islamistes a favor; no els pot tenir tots en contra", afirma Asma Jahangir, advocada i una de les líders visibles del sector liberal del país. "És molt difícil canviar una llei feta en nom de la religió, perquè la societat pakistanesa és molt conservadora", aclareix Jahangir, que fa dos mesos va ser escollida presidenta dels advocats de la Cort Suprema, un càrrec d'enorme pes al Pakistan.

Com granotes en un pou
Molts reconeixen que els dos famosos articles del Codi Penal que constitueixen les lleis de la blasfèmia són un símbol del pes que han tingut durant dècades els grups integristes en la política pakistanesa. "Aquest debat és sobre la identitat del nostre Estat, sobre com ens definim, i apunta al cor de molts afers polèmics de la nostra societat", reconeix la diputada, Sherry Rehman. "No podem permetre que la dreta religiosa, que és una petita minoria, ataqui els nostres drets i domini el discurs", sentencia. L'advocada Asma Jahangir té una opinió semblant, i va encara més enllà: "Ens estem aïllant cada cop més, som com granotes en un pou, no sortim per adonar-nos que Pakistan és una part del món i que som nosaltres els que hem de trobar-hi un lloc en comptes d'esperar que els altres s'adaptin a nosaltres". Una altra veu crítica és la del seu successor al capdavant de la Comissió de Drets Humans del Pakistan, el professor de comunicació Mehdi Hassan, que afirma que "si creiem en la democràcia no podem tenir un sistema teocràtic, que és el que el nostre país ha esdevingut en els últims 30 anys".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT