Els delictes violents repunten I caldrà aprendre a conviure-hi
Hi ha gairebé unanimitat en el fet que ens toca viure una època marcada per la violència. Però, ¿estem davant d'un fenomen passatger, fruit d'unes circumstàncies determinades, o la violència ha vingut per quedar-se? "Ens hi haurem d'acostumar, igual que els nostres avis van aprendre a conviure amb la misèria de la postguerra i els nostres pares amb l'aparició de les drogues", diu el metge forense i director de l'Institut de Medicina Legal a Girona, Narcís Bardalet. En la mateixa línia s'expressa el professor de psicologia social de la Universitat de Barcelona, Jaume Almenara: "Anem cap a una societat més violenta i, sense caure en un excés d'alarmisme, cal ser realistes i acceptar-ho".
Una opinió que el director de l'Institut de Neuropsiquiatria i Adiccions de l'Hospital del Mar, Antoni Bulbena, matisa: "Quan arriben èpoques com l'actual, amb més pressions econòmiques o socials, augmenta molt més l'agressivitat". Aquest consens científic el trenca el criminòleg i president de la Societat Crimonològica Balear, José Manuel Cervera, que considera que hi ha una part de percepció que no es correspon amb la realitat. "Els investigadors tenen més mitjans i es fan més estadístiques, però si analitzem els homicidis veiem com històricament, amb algunes oscil·lacions, no hi ha grans variacions en les xifres", diu.
Malgrat això, els especialistes admeten que els homicidis no han crescut de manera desmesurada - "de violència sempre n' hi ha hagut i n'hi haurà", diu Bulbena-, però sí que han repuntat les actituds agressives que, sovint, desemboquen en fets violents. "Cada vegada restringim més l'ús de la paraula i les emocions, i llavors passem a l'acció de manera sobtada perquè costa molt més canalitzar l'agressivitat", explica el director de l'Institut de Neuropsiquiatria de l'Hospital del Mar.
Crisi econòmica i de valors
Per tant, per què som més violents? "La competitivitat genera agressivitat i frustració", assenyala Bardalet. "Perquè hi ha més inseguretat social, no només per la crisi econòmica, sinó també per la crisi de valors", exemplifica el professor Almenara. Els experts adverteixen que també hi ha un factor educacional, en el sentit que estem permanentment exposats a estímuls violents, ja sigui a través del cinema o dels mitjans de comunicació. "Acaba despertant l'agressivitat latent que tots portem a dins", opina el professor de psicologia social. "No s'ha educat contra la violència", reafirma el director de l'Institut de Medicina Legal a Girona, que hi afegeix encara un tercer factor, que és la insolidaritat. "Si fa deu anys sonava una alarma, la gent s'aturava a mirar si passava alguna cosa, mentre que ara tots passem de llarg", exemplifica Bardalet.
Control i repressió
Els experts vaticinen que no hi ha grans antídots contra la violència, més enllà de la que pot estar influenciada per circumstàncies puntuals. Jaume Almenara assegura: "Difícilment es pot atenuar aquest fenomen mentre hi hagi quatre milions i mig d'aturats a l'Estat espanyol". A més, considera que la mesura més efectiva per frenar aquestes actituds és "el control i la repressió". "L'esforç pedagògic i educatiu també dóna resultats, però a molt més llarg termini, i en circumstàncies com les d'ara fa falta més control i missatges positius a la població", indica. Narcís Bardalet hi aporta perspectiva històrica: "Fa 2.000 anys hi havia molta més violència", diu. I afegeix: "La capacitat d'adaptació dels éssers humans és brutal i així hem resistit totes les èpoques". Bardalet vaticina que les futures generacions hauran d'aprendre també a conviure amb la soledat. Antoni Bulbena va encara més enllà i diu que la violència no es mou només per elements socials, sinó també pels biològics, culturals i, fins i tot, meteorològics. "Està demostrat que quan patim una onada de calor hi ha més agressivitat", afirma.
