Síria i Israel estan tècnicament en guerra des del 1967, quan Israel, durant la Guerra dels Sis Dies, va envair els alts del Golan sirians. El 1973 Síria va estar a punt de recuperar-los, però la superioritat militar israeliana ho va impedir. El 1981 Israel se'ls va annexionar il·legalment i sense reconeixement internacional. La frontera entre els dos països la marca una àrea desmilitaritzada on opera una missió de les Nacions Unides d'observació. Des de llavors una calma fràgil ha imperat a la zona, sense enfrontaments. Fins i tot hi ha turistes que visiten la ciutat que n'era capital, Quneitra, que s'ha deixat tal com va quedar després dels atacs israelians del 1967.
Actualment als alts del Golan hi viuen prop de 20.000 colons així com 18.000 sirians, majoritàriament drusos, que van decidir quedar-s'hi. Israel els va oferir la nacionalitat israeliana, però la majoria la van refusar. Abans de l'ocupació, hi vivien 150.000 sirians més que van fugir.
La importància d'aquest altiplà que uneix Síria, el Líban, Israel i Jordània radica en el seu valor estratègic -és l'accés a alguns dels recursos hídrics més importants de la regió i al llac de Tiberíades-, i de seguretat -es troba a només 30 km de Damasc-. Els dos països en reclamen la propietat i han intentat negociar un acord de pau sense èxit. En les últimes negociacions Turquia va fer de mediador, però la guerra de Gaza les va frustrar.
Les imatges dels incidents d'ahir no tenen precedents: són dels més greus que s'han produït al Golan, fins ara relativament tranquil en comparació amb la retòrica d'enemistat entre Síria i Israel. A Síria hi viuen pràcticament mig milió de refugiats palestins. Ahir uns centenars van desafiar les autoritats israelianes i van traspassar a la zona ocupada.
Tot i que Netanyahu va reivindicar el dret a defensar la seva frontera, també va fer una crida a la calma. Amb la rebel·lió interna a Síria i els canvis que sacsegen la regió, sembla que Israel no vol fer créixer el conflicte amb el país veí.
