Publicitat
Publicitat

IMMOBILIARI

A Catalunya es necessiten gairebé vuit anys i mig de salari per comprar un habitatge

El preu dels pisos registra una caiguda rècord

El preu dels habitatges va caure un 14,3% el 2011 a Catalunya, la baixada més gran des que l'INE va encetar l'estadística el 2007. No obstant, encara s'ha de destinar el sou de vuit anys i mig a comprar un pis.

Tant al País Valencià com a les Balears la davallada dels preus va ser del 9,8%. Al conjunt d'Espanya la caiguda va ser de l'11,2%, i també és la més gran de la història de l'índex de preus de l'habitatge de l'INE i des que van començar a baixar, al segon trimestre del 2008.

Per tipologies, el preu de l'habitatge nou va caure un 8,5% al tancament del 2011, un percentatge també històric i molt significatiu si es compara amb el 13,3% que els pisos nous van pujar a començaments del 2007. Malgrat això, els habitatges per estrenar van notar una mica menys aquest ensorrament de preus al costat de la baixada dels habitatges de segona mà. Els pisos usats van caure un 13,7% l'any passat (mentre que a principis del 2007, en plena bombolla immobiliària, el ritme era el mateix però a la inversa: un 13% de creixement). Alguns analistes interpreten que l'habitatge nou, que en alguns casos fins i tot s'ha acabat en època de crisi, ja ha sortit a un preu de partida més baix. D'altres apunten que molts dels pisos nous en estoc estan en mans de bancs i caixes, i consideren que aquesta seria la raó per la qual l'ajust està sent més lent que a la segona mà.

Per zones, el preu de l'habitatge va disminuir a totes les comunitats autònomes. Catalunya, però, només es va veure superada per la Comunitat de Madrid, que va registrar una baixada del 15,7%. La Rioja (14,2%) va ser la tercera comunitat que va caure més que la mitjana nacional. A l'altra banda, on els preus de l'habitatge van baixar per sota de la mitjana, hi ha Múrcia (7,1%), les Canàries (7,7%) i Galícia (7,9%).

Per què arriba ara aquest ajust? Els experts consideren que l'acceleració de la caiguda dels preus el 2011 es justifica perquè no es va poder fer de manera natural el 2010 amb l'anticipació de la demanda que va produir la pujada de l'IVA i la fi de la desgravació. Quan els beneficis fiscals per compra d'habitatges estaven a punt de deixar de ser una realitat per a totes les rendes es van accelerar moltes decisions de compra. Això va fer que els venedors no abaixessin els preus tant com ho haurien fet en condicions normals del mercat. Hi havia més demanda -que buscava habitatge contra rellotge- i l'oferta se'n va aprofitar.

L'esforç econòmic de la compra

Els preus cauen i, en conseqüència, també el temps que s'ha de destinar a la compra d'un habitatge. Segons un article que publica la Fundació de Caixes d'Estalvi (Funcas), el 2011 els catalans havien de destinar de mitjana el sou corresponent a 8,4 anys a la compra d'un habitatge. L'esforç és de gairebé tres anys menys respecte al 2007. L'informe té en compte les dades dels preus de l'habitatge de la societat de taxadors Tinsa i del ministeri de Foment.

En aquesta magnitud, Catalunya també està per sobre de la mitjana estatal: al conjunt d'Espanya els salaris necessaris per a la compra d'un habitatge eren el 2011 els corresponents a 7,8 anys.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT