Defensa amb la mateixa passió el dret a portar armes -ella mateixa en té- com el dret que tots els nord-americans tinguin accés a una assegurança mèdica. No recolza la restrictiva llei migratòria d'Arizona, però en canvi es va unir als republicans per demanar que s'endureixin els controls i es militaritzi la frontera amb Mèxic.
"No és fàcil d'ubicar ideològicament", diu el politicòleg Bruce Gronbeck de Gabrielle Giffords, la congressista demòcrata ferida diumenge en un tiroteig. Pertany a l'ala més conservadora del seu partit, coneguda amb el nom de Blue Dog. És de centre, com la majoria de demòcrates d'Arizona. D'una altra manera seria molt difícil guanyar-se els electors d'aquest estat del sud dels EUA. "Tant si ets un ramader republicà, un petit empresari independent o un veterà de les forces aèries demòcrata, ella lluita cada dia al congrés per les teves necessitats", es pot llegir a la web de la congressista . "Amb les seves polítiques moderades pot atraure un electorat conservador", explica el politicòleg nord-americà, Casey Klofstad. Ha estat escollida tres vegades per representar un districte tradicionalment republicà. I se l'ha comparat amb el senador republicà, John McCain, per aquesta capacitat d'apel·lar a un electorat ampli. Nascuda a Tucson fa 40 anys, Giffords és una figura emergent dins del partit demòcrata. Ha obert camí. Va ser la representant més jove del seu estat -amb 30 anys ja tenia càrrec-, i és la primera jueva i la tercera dona congressista d'Arizona a Washington.
Objectiu del Tea Party
El passat mes de novembre va ser reelegida per un marge de només 4.000 vots sobre el seu rival, un conservador del Tea Party que va centrar la campanya en l'intent de demonitzar el suport de Giffords a la reforma sanitària d'Obama. L'oposició es va tornar violenta quan van atacar la seva oficina després que la llei fos aprovada. De fet, Giffords va ser assenyalada com l'objectiu a derrotar pel moviment ultra Tea Party.
No només critiquen la llei per l'elevat cost econòmic sinó també per l'intervencionisme del govern federal en les seves vides, el pitjor pecat per als nord-americans ja que va en contra dels fonaments del país. Per a molts dels que ara s'oposen a la polèmica llei, la sanitat universal no és un dret i proveir-se d'assegurança és una responsabilitat individual que entra dins de la lògica del somni americà. En un món simplista de triomfadors i perdedors, els privilegis es guanyen i l'assegurança mèdica es compra igual que un cotxe o una caseta amb jardí. Segons aquesta lògica, si es treballa dur, s'obtenen i, si no, és que no s'ha fet prou. La reforma sanitària, doncs, no és una llei més, cosa que explica la forta polarització que ha provocat en la societat nord-americana.
Durant els primers tres mesos del 2010, els legisladors van denunciar 42 casos d'amenaces o actes violents, tres vegades més que l'any anterior, la majoria vinculats a la reforma sanitària. "El problema és que mentre els nord-americans són moderats en molts assumptes, els polítics, activistes i presentadors que sentim als mitjans tenen punts de vista radicals", assenyala Klofstad. Això fa que s'exagerin les diferències, contribueix a crear aquest clima de desconfiança cap al govern i alimenta una retòrica violenta que ara, arran d'aquest tiroteig, la classe política s'ha afanyat a condemnar.
