Publicitat
Publicitat

EL FUTUR ENERGÈTIC

París i Moscou encapçalen la llista de pro nuclears, però amb més seguretat, mentre que Berlín marca distàncies

El desastre nipó dispara el debat nuclear al món

Alemanya atura la màquina nuclear

Justament ahir va començar al Parlament alemany el debat sobre la sortida nuclear. La cancellera Angela Merkel, que venia de dos dies de gala amb el president nord-americà, Barack Obama, va aterrar a la dura realitat a cop de crítica i burla per part de l'oposició. Esclar: Merkel va presentar-se com la gran defensora de les energies alternatives vuit mesos després d'haver aprovat una llei que allargava la vida de les centrals nuclears una mitjana de dotze anys més. Els Verds i els socialdemòcrates de l'SPD li van retreure obertament la seva "falta de sinceritat" i el "fals patetisme" per "creure's la inventora del canvi energètic a Alemanya" quan no fa sinó rectificar i "tornar als plans" que havia traçat el 2000 el canceller Gerhard Schröder.

Però la gran diferència entre la llei de desactivació nuclear que va idear Schröder i l'acordada pel govern de Merkel és que ja no hi haurà oportunitat que això sigui reversible. Des de la catàstrofe de Fukushima ja és impossible que es mobilitzi a Alemanya una majoria a favor de la tornada a l'energia atòmica.

Prou que ho sap Merkel que ha fet un gir de 180 graus en la seva política energètica -coincidint amb importants desfetes electorals regionals- per afrontar la "tasca hercúlia" d'assegurar la ràpida sortida de l'energia nuclear. En una dècada, com a molt tard el 2022, Alemanya es convertirà en la primera gran nació industrialitzada sense centrals actives.

Un nou model verd

Alemanya, el país del reciclatge, de la separació d'escombraries i de supermercats bio a cada illa de veïns, vol convertir-se ara en un model verd. Els enginyers s'abocaran a construir turbines de vent, parcs solars i xarxes d'emmagatzematge elèctric en la que es preveu que serà com una nova revolució industrial aplicada a les energies renovables.

Vuit centrals -les set més antigues i una altra amb problemes de funcionament- es tancaran definitivament de manera immediata. D'aquí nou anys les energies alternatives suposaran com a mínim el 40% de la producció elèctrica del país.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT