Carlos de Albert Ysamat continua sent el mateix jove esportista i d'esperit dinàmic de fa 16 anys, quan un accident de moto li va causar una lesió medul·lar completa que l'obliga a moure's en cadira de rodes.
Cada matí es desplaça en cotxe per anar a treballar a les oficines de Vueling, té en marxa diverses iniciatives empresarials i els caps de setmana participa en campionats d'esquí, va en bici i quad o pilota planejadors. La seva passió per volar el va portar a convertir-se en el primer espanyol discapacitat a aconseguir la llicència de pilot i a involucrar-se en el projecte Sillas Voladoras, una associació d'àmbit estatal que promou la integració dels discapacitats en la indústria aeronàutica.
"Jo sempre havia volgut volar", diu Ysamat mentre pren un aperitiu al bar on ha quedat per veure el futbol amb els amics. "En quedar-me en cadira de rodes aquest desig es va convertir en un repte personal", afegeix el jove executiu, que en el moment de l'accident tenia 21 anys.
Una lluita als tribunals
El que no s'esperava Ysamat era trobar-se que la legislació espanyola no permetia la concessió de llicències de pilot a discapacitats, ni tan sols per a planejadors, mentre que a la majoria de països de la UE és possible treure's el títol de pilot privat, fins i tot per a avions comercials.
Des de Sillas Voladoras van obrir una demanda contra Aviació Civil per canviar la situació. Sis anys després van aconseguir que el Tribunal Suprem decidís a favor seu. "De moment, ja hem aconseguit que ens permetin pilotar planejadors", anuncia Ysamat. Tot i així, la regulació encara és molt més estricta que en altres països europeus. "No pararem de donar guerra fins que permetin que ens traguem el títol d'ultralleugers, avionetes i de pilot privat", assegura el pilot discapacitat, que molts caps de setmana es desplaça fins a Monflorite, Osca, per pilotar un planejador.
"En tot l'Estat només hi ha dos aeròdroms amb avions adaptats. Un és a Ocaña, a Toledo. L'altre és l'aeroclub Nimbus, a Monflorite, al mateix recinte que l'aeroport Osca-Pirineus. Aquest últim amenacen de tancar-lo. "Diuen que és incompatible amb l'aeroport comercial", lamenta Ysamat. En teoria, Monflorite va rebre subvencions de la Unió Europea per muntar una escola de pilots discapacitats. Van invertir els diners en la compra d'un avió adaptat però, malgrat que ja porta més de mil hores de vol acumulades, "encara no ha estat utilitzat per cap discapacitat", assegura Carlos de Albert.
L'any passat, Ysamat va fundar l'ONG Cadires Voladores, amb l'objectiu d'aconseguir un aeròdrom amb planejadors adaptats a Catalunya. El primer pas és comprar un avió adaptat i aconseguir finançament per crear una escola d'aviació per a discapacitats a l'aeroclub d'Alp, a la Cerdanya. "M'agradaria que es convertís en un centre de referència estatal en el nostre àmbit", reconeix Ysamat, que ha presentat la iniciativa a una convocatòria d'ajudes socials. Vueling sembla un lloc de treball ideal per a un aficionat als avions com és Ysamat, però assegura que hi va entrar per casualitat. "En acabar la carrera d'administració d'empreses em van trucar d'una consultora especialitzada en reclutament de directius, amb una secció especial per a discapacitats, i em van oferir la feina", explica.
Tot i així, el pilot troba que avui en dia no és necessari aquest tipus d'atenció especial als discapacitats. "No he notat que hi hagi discriminació de les empreses a l'hora de contractar algú en cadira de rodes", diu.
"La gent que val pot aconseguir-ho tot. És una qüestió de força de voluntat", afirma. Ell mateix es posa com a exemple.
