CAMPANYA ALS ESTATS UNITS
Crònica 28/09/2011

La desil·lusió dels donants resta diners a la reelecció d'Obama

Nicholas Confessore
3 min
Barack Obama va volar ahir amb l'Air Force One de Los Angeles  a Denver, on va participar en un acte sobre educació.

The New York Times / WashingtonDurant molt de temps van ser els seguidors més lleials del president Barack Obama i un símbol potent de la seva marca política: votants de recursos econòmics moderats que van creure profundament en el seu missatge d'esperança i de canvi i li van enviar petites contribucions de 10, 25 o 50 dòlars durant setmanes o mesos. Però últimament, la frustració i la desil·lusió, que han arrossegat Obama fins als nivells més baixos de popularitat, s'ha infiltrat també entre les files del seu exèrcit de petits donants. El descens amenaça les seves possibilitats de revifar l'entusiasme necessari per guanyar-se la reelecció.

Dotzenes d'entrevistes amb petits donants durant les últimes dues setmanes han posat de manifest el seu descontentament amb el que consideren un tarannà massa conciliador d'Obama amb els republicans del Congrés. Alguns es lamentaven també de la falta de passió del president i de com la duresa de la situació econòmica els ha escurat l'entusiasme i la butxaca.

"Quan vaig donar suport a Obama el 2008, el veia com un líder capaç d'encarar els reptes que teníem al davant", deia Adnan Alasadi, treballador d'un centre de salut mental a Mesa, Arizona. Alasadi va contribuir amb diverses donacions a la primera campanya d'Obama, però ara diu que no pensa enviar diners ni al president ni tampoc a cap altre candidat.

Estats frontissa

Gairebé una quarta part de la recaptació rècord d'Obama durant la campanya del 2008 va venir de donants que hi van contribuir amb menys de 200 dòlars. Molts també eren voluntaris que van treballar en la campanya porta a porta, que van trucar a amics i veïns i van ajudar a convèncer els votants.

Quan Barack Obama va anunciar oficialment la seva candidatura a la reelecció, l'abril passat, el seu equip de campanya va llançar un vídeo que mostrava seguidors dels swing states -estats frontissa que canvien de majories i poden decantar la balança a favor dels demòcrates o els republicans- com ara Colorado i Michigan. Un d'aquests seguidors era Edward Blair, un advocat de 65 anys de Carolina del Nord que va enviar una mitja dotzena de xecs a Obama durant la campanya anterior, però que aquest any no ha fet cap contribució. "El que deia en aquell vídeo era que no estic d'acord amb tot el que fa Obama, pero el respecto i hi confio", explicava Blair en una entrevista recent. Però les últimes decisions del president -continuava Blair- li han fet augmentar els dubtes sobre Obama i la seva capacitat de liderar.

Obama recapta més

Tot i això, comparat amb els seus rivals republicans, Obama manté una posició envejable. No hi ha cap candidat republicà a la presidència que hagi aconseguit construir-se una màquina de recaptar tan sofisticada com la del president. El 30 de juny passat, més de 552.000 persones ja havien contribuït a la reelecció d'Obama, segons fonts del seu equip de campanya. La meitat era la primera vegada que feien una aportació econòmica per al president, i gairebé tots havien enviat donacions de menys de 250 dòlars. Aquestes bones xifres, però, n'amaguen una altra: la gran majoria d'antics contribuents a la campanya d'Obama -gairebé quatre milions de persones- encara no ha fet cap nova aportació.

La campanya tot just arrenca, i el president té moltes probabilitats d'aconseguir més recaptació que cap altre candidat republicà en els pròxims mesos. Però les últimes dificultats polítiques -la llarga batalla per aconseguir augmentar el límit del deute, que ha enfonsat la seva popularitat- han fet créixer els dubtes de si Obama serà capaç de mantenir el bon ritme de les donacions.

Theodore Weiss és un funcionari retirat de Florida que assegura que va quedar impressionat per l'últim discurs sobre ocupació que va pronunciar Barack Obama. No obstant, Weiss ha decidit que aquest any no enviarà cap xec al president i que utilitzarà aquests diners, en canvi, a ajudar als seus fills, l'un, mestre, i l'altre, petit empresari, afectats durament per la crisi econòmica.

stats