Catedràtic d'ESADEUna cosa és la Costa Brava Centre i una altra de ben diferent, les grans poblacions estiuenques com Lloret, Salou, Benidorm, Benalmádena i Marbella. Els hotelers i restauradors de la Costa Brava Centre fa més de vint anys que segueixen un camí marcat, amb lideratge privat i suport públic. Ha esdevingut una destinació de qualitat a base d'especialitzar-se, d'innovar constantment i de desestacionalitzar. Així l'estiu és temporada alta i la resta de l'any, també.
Lloret, Salou, Benidorm, Benalmádena i Marbella van ser, entre d'altres, les primeres macrociutats turístiques que es van oferir als anys seixanta -van ocupar la primera línia de mar i fins i tot van envair les platges- com un espai vacacional per als europeus. Eren petites poblacions marineres que van créixer de sobte multiplicant el nombre d'habitants a l'estiu amb l'objectiu de rebre remeses d'europeus per curtes estades que han arribat fins als vuit dies actuals de mitjana. Al seu ADN s'hi escrivia l'oferta barata, molt barata, gens especialitzada, segons demanaven els turoperadors. Després de seixanta anys han anat cercant el seu model, amb més o menys fortuna.
Benidorm muny l'estiu permanent per a la tercera edat; Marbella, primer va ser la Meca turística àrab i després de la minijet espanyola; Benalmádena encara cerca el seu model. Salou té un full de ruta marcat que, amb alguns desencerts notables, va complint: el turisme familiar que la pot convertir en capital de la destinació Port Aventura. I Lloret, que també tenia el seu full de ruta - Lloret Prestige- , experimenta amargament les dificultats que sorgeixen d'afegir un qualificatiu tan valuós a la denominació de la població.
Aquestes ciutats de la primera època del turisme massiu cerquen com poden el seu futur. Totes han estat immerses en algun pla d'excel·lència turística, però el pes del passat és molt feixuc. Si no prenen la decisió d'avançar cap a un model radicalment distint ens trobarem, avui aquí i demà allà, amb aldarulls que erosionen més la seva imatge.
Per sort, Catalunya ha fet els deures turístics amb bastant encert. Però les macrociutats turístiques requereixen d'un esforç especial, primer del sector turístic local, de la ciutadania i dels ajuntaments, i tot això amb el suport del govern i de l'administració estatal, en perfecte partenariat. Només així podran ser competitives. Fa anys que sabem que no podem competir per preu, altres destinacions ho fan més bé. En canvi, ho podem fer per qualitat, per especialització, per experiència. No cal que una destinació de qualitat sigui la més cara; n'hi ha prou que sigui ajustada en preu.
