El deute espanyol aguanta el tipus
L'expectació creada amb l'emissió de lletres del tresor d'ahir va decebre els especuladors. Es van adjudicar 2.298 milions d'euros a un preu més baix, i el diferencial amb Alemanya també va caure.
Barcelona.Amb una demanda de 13.000 milions d'euros, la subhasta de lletres del tresor a tres i sis mesos d'ahir va servir per comprovar que, de moment, l'economia espanyola està lluny de les referències gregues, portugueses i irlandeses. El preu de l'emissió també va esvair el temor que les eleccions de diumenge fessin aflorar més dèficit en comunitats autònomes i ajuntaments.
El tresor espanyol va adjudicar 2.298,88 milions de lletres a tres i sis mesos, i va aconseguir abaixar el preu de totes dues. En concret, va comercialitzar 998,8 milions de lletres a tres mesos, a un tipus d'interès de l'1,41%, és a dir, un 1,52% menys que en l'anterior subhasta. El preu dels 1.300 milions de lletres a sis mesos va quedar en l'1,79%, un 5,3% per sota de la col·locació de finals d'abril.
Això vol dir que el tresor espanyol acumula tres emissions consecutives amb costos més baixos. Amb tot, un portaveu de la gestora GVC Gaesco va destacar que "hi ha molta volatilitat en els mercats", el que significa que l'abaratiment del deute d'ahir no crea cap tendència. Les mateixes fonts van afegir que les pròximes col·locacions es poden veure influïdes per altres indicadors negatius de l'economia espanyola, que no acaba de consolidar una recuperació.
La prima de risc espanyola (el diferencial amb el bo alemany a 10 anys) també va millorar, i va passar dels 251 punts bàsics als 240, "una de les baixades més rellevants fixades en un sol dia", van destacar des de GVC Gaesco. El nivell espanyol queda a gran distància de Grècia, que tot i millorar manté els 1.371 punts bàsics amb Alemanya. La crisi al país hel·lènic segueix. El primer ministre grec, Iorgos Papandreu, no va aconseguir un consens amb els partits de l'oposició per donar suport a les noves retallades de despesa pública i a les privatitzacions. El ministre de finances, Iorgos Papakonstantinu, reiterava que Grècia necessita nous ajuts per valor de 12.000 milions.
En canvi, l'economia alemanya, l'autèntic referent a Europa, ha consolidat el seu creixement. El PIB va augmentar un 1,5% el primer trimestre sobre els últims tres mesos del 2010. Segons les dades de l'Oficina Federal d'Estadística que cita Efe, una evolució tan favorable no es donava des de la reunificació alemanya del 1990. En la comparació interanual, l'economia del país que lidera la cancellera Angela Merkel va créixer un 5,2%. A diferència d'Espanya, un dels motors de la recuperació cal buscar-lo en el sector de la construcció, que va incrementar la seva activitat un 6,2% entre el gener i el març. Les inversions en equipaments van repuntar un 4,2%.
