Tarrés és un petit municipi de la comarca de les Garrigues. Té 109 habitants i al padró només hi consten tres persones estrangeres (una d'origen sud-americà, una d'alemanya i una altra de romanesa), tot i que cap resideix al municipi. A Tarrés no han vist mai cap dona que porti burca o nicab. Però l'estiu passat l'Ajuntament va debatre, a contracor, una moció per prohibir l'ús del vel integral al poble. El regidor del Partit per Catalunya (PxCat), una escissió de la formació de Josep Anglada, va presentar la proposta. No va prosperar. "Aquella moció ens va fer molt mal, perquè ens van utilitzar per obtenir ressò", recorda l'alcalde, Ramon Maria Arbós, que des d'aquell ple no ha tornat a veure el regidor (amb cadira al consistori malgrat haver obtingut només tres vots). "Ell era el més semblant a un estranger que teníem al poble, perquè ni era d'aquí ni el coneixia ningú", diu Arbós.
Si mira cap al nord, Catalunya s'adonarà de fins a quin punt es pot enverinar el debat sobre la regulació dels símbols culturals i religiosos. Malgrat ser coneixedor del terreny pantanós que trepitja França -on la ultradreta cada cop se sent més valenta-, la Generalitat ha anunciat que regularà l'ús del vel integral (burca i nicab). El Govern, però, no farà cap pas fins després de les eleccions municipals, per no agitar els comicis. Abans que l'executiu d'Artur Mas posi fil a l'agulla -en nom de la llibertat de la dona musulmana-, la ciutadania ha assistit a un degoteig d'iniciatives municipals i declaracions polítiques. La mesura ha omplert pàgines de diari i tertúlies radiofòniques, però la discussió no sembla tenir la mateixa efervescència al carrer.
Un debat absurd?
La presència del vel integral és residual a Catalunya, així com a la resta de l'Estat. La secretària d'estat d'Immigració i Emigració, Anna Terrón, ho va expressar així recentment: "En aquest país no hi ha burques. I tenim molt poques dones que portin el nicab; no en són més de cent en tot l'Estat". SOS Racisme ha denunciat que el debat "no respon a una preocupació social real", una opinió que comparteixen experts en diàleg interreligiós i representants d'entitats musulmanes. "És absurd parlar del burca a Catalunya, perquè és una peça que està localitzada a l'Afganistan, i els casos de dones amb nicab són puntuals", explica Xantal Genovart, de l'Associació de Dones Musulmanes a Catalunya. "Volem deixar clar que la prohibició crea un debat fals sobre fets o fenòmens inexistents", expressa un comunicat de la Federació Islàmica de Catalunya elaborat arran de la iniciativa de Lleida, que els representants del món musulmà consideren vigent.
Va ser Lleida la primera ciutat de l'Estat que va vetar el vel integral en els edificis públics. I la Paeria també ha rebut el primer revés dels jutges. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va suspendre de manera cautelar l'aplicació de l'ordenança que va aprovar l'Ajuntament, arran d'un recurs presentat per l'associació cultural Watani, que considerava que el pas fet per Lleida vulnerava drets fonamentals. Les iniciatives municipals (algunes del PSC, d'altres de CiU) s'han intercalat amb moviments a l'esfera nacional. El cas més recent el va protagonitzar el PP, que va presentar una moció al Parlament per vetar el vel integral. Els populars, que també han traslladat una bateria de mocions al món local, es van quedar sols demanant suport per als ajuntaments que estan reformant les ordenances. Electoralistes, se'ls va dir.
La Generalitat es manté ferma
"La política virtual ens pot complicar més la vida que donar-nos solucions", va afirmar recentment Anna Terrón. Tanmateix, la Generalitat està disposada a actuar, encara que el col·lectiu musulmà no comparteixi els beneficis de la mesura. La vicepresidenta Joana Ortega va argumentar la determinació del Govern "per preservar la dignitat de la dona", una decisió compartida pel director general d'Immigració, Xavier Bosch. "Hi ha elements de convivència amb els quals la societat d'acollida no pot transigir, i un d'aquests és el burca", va afirmar Bosch en una entrevista a l'ARA. "És una indumentària que no pot formar part ni de la normalitat ni de l'excepcionalitat de Catalunya", va sentenciar el portaveu del Govern, Francesc Homs.
