Era un dilluns a la nit, però Lloret no entén de dies laborables. El mes d'agost la nightlife no s'atura. Milers de joves turistes procedents de mig Europa omplen a vessar l'avinguda Just Marlés i els carrers adjacents amb l'única intenció de sortir de festa. I si és dilluns, no passa res. La majoria arriben a Lloret en viatges d'una setmana organitzats per turoperadors i només pensen a aprofitar-ho al màxim. Cada nit és dissabte.
El Fabian és guia d'un turoperador alemany i de nit s'encarrega de portar els joves de bar en bar en les rutes conegudes com a discotours . Li encanta la seva feina -repeteix d'anys anteriors-. Porta els joves pels locals de la zona i els indica on poden beure i on hi ha la millor festa. Uns joves que han escollit Lloret, explica el Fabian, atrets per la festa "extrema" que prometen alguns portals web.
La nit de Lloret està pensada per al públic estranger. Hi ha locals enfocats ex profeso a clienteles d'una determinada nacionalitat i les noies que reparteixen flyers de discoteques no diuen ni piu en català ni castellà. Lloret esdevé una petita torre de Babel. Un grup d'amics càntabres -els únics turistes espanyols que trobem- asseguren que se senten estrangers entre tant estranger. "És com una colònia", afirmen. Lloret és "exactament el que promocionen per internet, ni més ni menys". Els únics catalans que veiem són l'Agustí i la Sílvia, de Blanes. "T'ha d'agradar tal com és. Lloret is different !", exclamen.
Les baralles i discussions de joves sovint passats de voltes són la principal xacra. La nit de diumenge a dilluns dos grups de joves italians i francesos es van enfrontar a la policia. "Mai havia vist res semblant. Sense cap motiu aparent, van començar a increpar la policia", assegurava el conserge d'un hotel. El Josep és el vigilant nocturn d'uns apartaments cèntrics. Opina que cada dia passa el mateix. "Són sobretot italians i francesos que comencen a fer càntics i a insultar-se amb el futbol pel mig", explica.
Oci com a Eivissa
El St. Trop és un dels locals de moda de Lloret i una de les discoteques amb més història de la Costa Brava. El seu propietari és Ramon Rodríguez. Quan li preguntem pels aldarulls, intenta treure ferro. Opina que és normal que hi hagi incidents a Lloret: "Amb les aglomeracions de gent, sempre passen coses. A Barcelona també n'hi passen, però és més gran i no es nota perquè la gent es dispersa". Considera que Lloret constitueix una oferta "única" a Europa, al nivell d'Eivissa en l'aspecte lúdic, però també lamenta que ha crescut massa ràpid.
El mes passat va morir apunyalat un adolescent britànic de 15 anys. La televisió France 2 era dilluns a la nit a Lloret preparant un reportatge. La policia sospita de quatre joves francesos com a presumptes responsables de l'apunyalament, i la cadena pública volia explorar com es viu la nit a Lloret.
Comerciants, hotelers i Ajuntament estan decidits a treure's de sobre l'etiqueta de turisme de borratxera i millorar la imatge del municipi. Hi lluiten des de fa temps, però no és senzill. L'alcalde advoca per eradicar els conflictes derivats de l'oci nocturn acabant amb els discotour s alcohòlics, la prostitució i la pràctica de joves francesos d'origen magrebí d'anar a Lloret de festa, dormir al cotxe i marxar l'endemà.
Un punt calent són els horaris de les discoteques. L'alcalde va apostar ahir per reduir els horaris, mentre que el sector d'oci nocturn és partidari d'allargar l'obertura fins a les sis. El conseller d'Interior, Felip Puig, assegura que després de l'estiu obrirà el debat sobre si cal modificar els horaris dels locals d'oci.
