Publicitat
Publicitat

Observatori d'àfrica

Un dia trist al Congo

No ha pogut ser: després d'una prohibició de sis mesos, l'explotació artesanal i furtiva minera a les províncies de l'est de la República Democràtica del Congo torna a ser des d'ahir tolerada pel govern de Kinshasa.

Al setembre, el president Kabila, que té eleccions generals al novembre d'aquest any, va prohibir les explotacions il·legals -un 80% del total- durant una visita a l'est del país. El decret reconeixia que els conflictes armats de la regió tenen com a causa directa l'explotació dels minerals i el seu comerç. La mesura revocada es proposava combatre les màfies i els exèrcits privats o de les diferents faccions polítiques que trafiquen amb els minerals, així com els mateixos militars governamentals, polítics i homes de negocis -nacionals i estrangers- que dirigeixen aquesta maquinària corrupta i sanguinària.

El govern, però, ha renunciat finalment a lluitar contra els furtius després del fracàs en la persecució d'un fenomen que afecta les mateixes estructures de l'estat, l'exèrcit i les administracions locals, així com els interessos estrangers i els grups armats i guerrillers que controlen les principals regions riques en or, coltan i altres minerals.

Durant la prohibició no s'ha notat que baixés l'activitat il·legal i el govern s'ha limitat a fer unes quantes intervencions armades a les províncies dels Kivus, on han estat detinguts una desena d'il·legals, entre els quals hi ha diversos ciutadans nord-americans, francesos i nigerians. La intervenció més espectacular es va produir al febrer a l'aeroport de Goma, a Kivu Nord, quan va ser descobert un avió amb matrícula nord-americana que volia treure del país una tona i mitja d'or valorada en més de 70 milions d'euros. Al mateix avió s'hi van trobar 1,3 milions d'euros en bitllets de banc. El funcionari encarregat d'investigar el cas va ser assassinat.

El paper de Ruanda

A la ciutat de Bukavu van ser descoberts al febrer trenta sacs carregats de cassiterita amagats en una escola primària a punt de ser transportats. El fet que Bukavu sigui al costat del llac Kivu, justament davant de la ciutat ruandesa de Cyangugu, ha fet mirar una vegada més cap a Ruanda, un país que trafica amb els minerals del Congo, amb la protecció de l'estat ruandès mateix.

Henry Paluku Muhiwa, responsable de mines de la ciutat de Butembo, m'ha explicat, arronsant les espatlles, que la prohibició "no podia ser". A Butembo, explica Paluku, hi viuen unes 600.000 persones reconegudes, però la població real arriba al milió. Molts són refugiats que han fugit de les guerres que hi ha precisament a les zones mineres. Les mines artesanals il·legals estan repartides en la gran extensió boscosa i donen feina a unes 100.000 persones. Què passaria, es pregunta, si tota aquesta gent es quedés sense feina i vingués amb les seves armes a la ciutat? No només és el tràfic il·lícit -conclou-, també és el cicle infernal de la pobresa. "Com ho podem parar?"

Ahir va ser un dia trist a Butembo, als dos Kivus i a Maniema: els milions de morts de les guerres del Congo, els centenars de milers de refugiats, els nens, dones i homes maltractats, violats, hauran d'esperar que les mesures a favor d'una vida digna i en pau vinguin de més amunt. No només de Kinshasa, sinó d'allà on viatgen els avions que s'emporten les matèries primeres cap a Europa, la Xina, els EUA...

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT