Publicitat
Publicitat

NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA

Sindicats, patronal i govern espanyol acumulen desacords mentre incorporen noves negociacions

El diàleg social, amb el vent en contra

Amb el preacord frustrat per reformar els convenis i el cop de les urnes al socialisme, els agents socials han incorporat el debat sobre com afrontar l'atur dels joves. La seva lluita és ara contra el temps.

Els sindicats estan invertint aquests mesos més esforços que mai per negociar la reforma de la negociació col·lectiva, els convenis, l'absentisme, les mútues, i des de la setmana passada de l'estratègia per afrontar l'atur juvenil. El que no els agrada són els terminis. Sabedors que el PP no té cap simpatia per aquest diàleg, veuen que s'han de posar les piles. Han trobat en el president de la CEOE, Joan Rosell, un interlocutor solvent. El problema és la patronal madrilenya. Pensa que seria millor esperar el possible govern de Mariano Rajoy. Per això la setmana passada va frenar l'acord per a la negociació col·lectiva. El temps és ara el principal enemic.

El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, farà el que pugui perquè el diàleg social acabi amb èxit durant els seus últims deu mesos a la Moncloa. És part de la seva marca. Ho va decidir l'abril del 2010. Dotze mesos després de la constitució del seu últim govern i dos anys després de reconèixer que hi havia crisi va donar per acabada l'etapa del tarannà i va començar l'etapa de les reformes econòmiques. Tant des d'organismes internacionals -aquesta setmana el Banc Central Europeu va tornar a exigir agilitat- com des de l'oposició, demanen més que mai que es deixi de diàlegs i reformi el que cregui que s'hagi de reformar sense manies, a cop de decret. Zapatero treballarà perquè el diàleg social sigui el més gran capítol de la seva herència.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT