Publicitat
Publicitat

WASHINGTON DIRECTE

Un difícil Dia d'Acció de Gràcies

FestaDijous que ve tots els ciutadans dels Estats Units, sense distinció de color de pell, religió o partit polític, seuran a taula a celebrar en família el Dia d'Acció de Gràcies OlorProbablement, si els nord-americans adoren aquesta festa, és perquè és l'únic dia de l'any en què la casa fa olor del menjar que surt de la cuina amb tots els focs encesos, i ja se sap que sovint la memòria és l'olfacte

La feina mai no ens l'han vingut a oferir a casa i menys en els temps que corren. Si no és que et dius Scarlett Johansson, Naomi Watts o Antonio Banderas. Tots tres apareixeran al documental sobre Woody Allen que emetrà aquesta nit la televisió pública nord-americana PBS, i tots tres recordaran que Allen els va enviar una carta de cinc línies, molt semblant en els termes, en què els proposava sumar-se al càsting. A la Johansson li deia: "Estimada Scarlett, aquí tens el guió de Match Point. Aquest estiu estaré rodant a Londres i m'agradaria que fessis el paper de Nola Rice. Tu mateixa, fes-te'l teu, elimina'n el que no t'agradi i afegeix-hi el que pensis que el pugui millorar. Penso que estaries fabulosa fent aquest personatge, però si trobes que tot plegat et fa fàstic, passa el guió per la màquina trituradora de paper i tant de bo un altre dia puguem fer alguna altra cosa. Sóc un gran fan teu. Et desitjo el millor, Woody Allen". A l'actriu li va faltar temps per dir que sí.

Però no, el correu només porta les factures de la llum, i de feina més val que no en parlem. Al discurs polític, però, no es parla de res més. Des de fa mesos, el president Obama parla de crear ocupació des del primer paràgraf de cada discurs, parli on parli i parli del que parli. Avui aterra a Washington després de la seva gira de deu dies pel Pacífic i a la breu al·locució de cada dissabte, que ahir constava de vuit paràgrafs, l'expressió "llocs de treball" hi apareixia nou vegades, i remarcava resultats com ara que "Boeing vendrà més de 200 avions a Indonèsia que es construiran amb peces fabricades per subministradors de més de 40 indrets dels EUA".

O sigui que, de cara al 9% d'aturats, Obama ha anat a l'Àsia-Pacífic a obrir mercats perquè, "després de tot -diu el president- el 95% dels consumidors viuen fora de les nostres fronteres" (com bé va descobrir el sector del cava gràcies a l'infame boicot als productes catalans).

Però aquests dies passaran a la història perquè els EUA han firmat un acord amb Austràlia per desplegar-hi 2.500 soldats, en un doble avís a la Xina: comença una nova partida d'escacs per la dominació de les rutes marítimes per on passa el comerç de la regió del món que més creix, i Washington continua considerant-se potència del Pacífic en la mateixa mesura que quan va guanyar al Japó la Segona Guerra Mundial.

Escalada militar a la zona? És veritat que a Austràlia ja li va bé reforçar el tradicional paraigua militar nord-americà, però ni Austràlia ni cap país de la regió no vol ni pot deixar de fer negocis amb un mercat com el xinès. Al cap i a la fi, Austràlia ven el triple a la Xina que als EUA. La geografia és molt forta.

La relliscada de Cain

De tot això hi ha alguns precandidats republicans a la presidència que n'ignoren el més elemental. Herman Cain ha protagonitzat un dels vídeos més vistos de la setmana en què apareix incapaç de contestar una senzilla pregunta sobre Líbia. I dimecres va afirmar: "Jo no tinc per què saber res de política internacional. Com a president haig de parlar amb els meus comandaments sobre el terreny". A aquest pas, Woody Allen li acabarà fent una oferta, també.

Parlar amb el seus comandaments és el que va fer dimarts a la matinada l'alcalde de Nova York, Michael Bloomberg, quan va enviar la policia a desallotjar el campament d'Ocupa Wall Street. A Zuccotti Park continua una altra partida d'escacs entre policies i manifestants. La dissidència visible sempre ha molestat molt el poder, i ara més, perquè les televisions, malgrat que se sustenten amb els diners del sistema, no poden ignorar una protesta tan persistent contra els excessos excloents del sistema al cor del baix Manhattan. Hi ha molta exclasse mitjana exclosa aquest Thanksgiving. Per a moltes famílies serà difícil donar gràcies dijous que ve.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT