Publicitat
Publicitat

NOU MODEL DE SALUT

Aquest estiu les urgències d'alguns centres d'atenció primària tanquen a la nit per reduir la despesa i centralitzar serveis

La difícil supervivència dels metges de família

Ells són les trinxeres de la sanitat. Un còlic de ronyó? Al metge de família. Cal fer una revisió de la diabetis? A l'infermera. Cal demanar una ambulància per a un trasllat? Ho fa l'administratiu. Metges, infermeres i personal administratiu són l'equip que sosté els centres d'atenció primària: la primera línia del sistema de salut i el servei més proper al ciutadà. És per això que el tancament a la nit del servei d'urgències d'alguns CAP per reduir la despesa ha indignat els usuaris. I és que ja queda lluny l'època en què el metge de família només derivava els pacients als especialistes, la infermera feia receptes i l'administratiu donava número. El seu paper va més enllà del que és estrictament mèdic. Ho comprovem al CAP Ramon Turró, al barri del Poblenou de Barcelona. Tant toca atendre una crisi d'angoixa d'un home que acaba de perdre la feina, com revisar una ferida al peu o moderar un grup de suport a cuidadors.

Un nen cada dia

Una població diversa: del Poblenou a Diagonal Mar

Al CAP RamonTurró treballa un equip de 50 persones per atendre una població diversa: des dels veïns de tota la vida del Poblenou, majoritàriament gent gran, fins a joves de nivell socioeconòmic alt que s'han mudat a Diagonal Mar. Comparat amb altres barris de la ciutat tenen poca immigració, però per l'elevada taxa de natalitat podria semblar que som als anys 60: neix, com a mínim, un nen cada dia.

El malalt responsable

L'hora de la consulta: els metges atenen uns 40 pacients cada dia

La Mireia té 22 anys i un esquinç al peu. La seva mare l'acompanya al CAP perquè fa uns dies que se li ha inflat: "No ho veia tan greu com per anar a l'Hospital del Mar, perquè és així com es col·lapsen les urgències", explica. "Fa temps que els metges d'assistència primària assumim moltes coses que abans feien els hospitals, i la gent ho sap, és qüestió d'educar la població", diu la directora del CAP, Julita Morró. La feina dels metges també és fer pedagogia: "És important que descarreguis el pes que ha de suportar el peu i facis servis crosses", li diu la metgessa a la Mireia abans de fer entrar la següent visita. De mitjana, atén unes 40 persones al dia i la infermera, unes 20. Entra l'Elena, una dona de mitjana edat amb una infecció d'orina. "Què li fa mal?", pregunta la doctora. "Si li dic, no acabarem mai, perquè tinc fibromiàlgia!", diu amb un somriure, "però el dia que em fa mal em deprimeixo". A la consulta és on es descobreixen moltes situacions de depressió, soledat, problemes econòmics, violència domèstica o abusos a la gent gran.

Cuidant els cuidadors

Grups de suport per a persones que tenen cura de familiars malalts

Sembla una trobada d'amics perquè es tenen molta confiança. "Estan molt sols i necessiten compartir experiències", explica Georgina Conill, la treballadora social que modera el grup. Als CAP es fan moltes més coses que passar consulta. I una d'aquestes són els grups de pacients, que també serveixen per fer xarxa veïnal. El Daniel és un dels últims a arribar. Avui està "tocat". Cuida el seu pare, de 85 anys, que ja no vol menjar, ni caminar, ni parlar. "No té ganes de viure i s'ha deixat. No estic preparat per a això", reconeix. Se li escapen les llàgrimes de la impotència. Té cura d'ell les 24 hores del dia, està sol per fer-ho tot i ja no pot més. Verbalitzar-ho l'ajuda. El Manel l'entén. Ell també és l'únic cuidador de la seva mare des que va descobrir que dos germans la van enganyar per quedar-se el pis. Porta la mare tres dies a la setmana a un centre de dia: "M'ha canviat la vida". Sense adonar-se'n, han passat dues hores. "Parlant-ho s'eviten situacions d'estrès", destaca Conill. I també consultes mèdiques.

L'angoixa d'un acomiadat

La consulta del metge és el reflex de la situació econòmica

Un equip atén les visites d'urgències, les consultes són imprevisibles. Arriba un home de 50 anys neguitós i amb taquicàrdia. Diagnòstic? Estrès laboral. L'acaben d'acomiadar de la feina. El metge demana un electrocardiograma. "Si no detecta res li donarem un ansiolític i cap a casa", explica el metge. Finalment, l'home es tranquil·litza i marxa. Ara toca comunicar-ho a la família. "És un reflex de l'època que estem vivint", diu el metge. Ho confirma la treballadora social: "Amb la crisi, veiem més problemes relacionats amb l'atur, desnonaments o pensions molt baixes". I tot passa pel CAP, explica Conill. L'adhesiu contra la tisorada a la sanitat que llueix a la bata, recorda que a ells també els afecta la crisi. "Intentes fer el màxim possible amb el que tenim. Ja saps que mai tindràs tots els recursos, sempre en necessitaríem més", explica.

Més que una infermera

Metges i infermeres: la part més humana de la sanitat

Les infermeres ja fa temps que tenen funcions pròpies: fan des de cirurgia menor a tallers de salut o visites a domicili. Així és com Ruth Cañada va conèixer Núria Monzó, una pacient de 80 anys. "Ara ja és una amiga", diu. "Els tinc el respecte que es mereixen però també els pregunto pels fills com si fossin un familiar". Ha anat a buscar el pla de medicació per al seu marit que, des que va tenir un ictus fa un any, té la mobilitat reduïda. La recepta electrònica ha estat un gran avenç en l'atenció primària, però avui la impressora no funciona i toca tornar a fer, una per una, les receptes a mà. Mentre espera, la Núria s'interessa per les retallades. "Estic molt preocupada, si no em fallessin les cames seria la primera d'anar a manifestar-me".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT