Publicitat
Publicitat

La regulació del comerç sexual en la història

Les dificultats del legislador amb la prostitució

El conseller d'Interior, Felip Puig, vol obrir un debat sobre la regulació o abolició de la prostitució perquè la policia pugui actuar amb més contundència sobre aquest tema. Si tal contundència té relació amb el bat de beisbol que l'imitador del conseller porta a Polònia , ho veurem amb el temps. La seva iniciativa, però, no és nova aquí ni a la resta de l'Estat.

Inicialment, la prostitució no tenia la consideració delictiva que molts li atribueixen avui. A Mesopotàmia, al segle XVIII aC, es reconeixien els drets d'herència de qui l'exercia. A l'Antic Egipte es van dictar normes de caràcter policial per regular la prostitució que posteriorment van servir de model a altres societats. En determinades cultures fenícies es practicava com a ritus religiós i a la Grècia Clàssica, on el proxenetisme estava prohibit, les meretrius havien de dur robes distintives i pagar impostos.

A les ciutats de l'Europa medieval, moltes prostitutes exercien el seu comerç com un gremi reconegut. A França, el 1256 Lluís IX va promoure un decret que especificava en quines zones de París podien viure les prostitutes, les sotmetia a la inspecció i el control d'un magistrat policial i fins i tot reglamentava la roba que podien portar. A Espanya, un primer exemple de reglamentació oficial del fet es va donar a València. Entre els segles XIV i XVII, va existir a l'actual barri del Carme una zona habitada per unes dues-centes dones que va assolir una gran fama com a bordell arreu d'Europa. Un conjunt de lleis protegia les meuques dels proxenetes, vigilava sota pena de multa que no es prostituïssin noies massa joves, obligava que un metge tingués cura de la salut de les treballadores i establia els preus dels lloguers i del menjar dins del bordell. S'ignora si algun prohom valencià de l'època va pagar estones de sexe amb vestits.

Una legislació sobre els llençols

Més abast va tenir la normativa promulgada pel govern municipal de Sevilla el 1553. Assenyalava l'àrea d'acció de la prostituta i els seus dies festius, i exigia que no fos casada, negra, mulata ni natural de la ciutat. Prohibia hostals i tavernes als bordells i que les dones mantinguessin malfactors. Fins i tot legislava sobre els llençols que s'usaven en el compliment del deure. La fama d'aquestes disposicions va fer que Felip II, el 1570, les adoptés per a totes les mancebías del regne. Però aquesta institucionalització secular va ser anorreada el 1623, quan els vents de la contrareforma i els afanys moralitzadors dels jesuïtes van aconseguir el tancament dels bordells. Les dones traslladaven el seu ofici al carrer. Una putada.

Convertida en pecat, la prostitució va merèixer l'atenció de la molt catòlica dictadura franquista. El 1941 es va constituir el Patronato de Protección a la Mujer amb una finalitat clara: " La dignificación moral de la mujer, especialmente de las jóvenes, para impedir su explotación, apartarlas del vicio, y educarlas con arreglo a la religión católica ". Això implicava llançar-se a regenerar les prostitutes, i es va procedir primer a fixar-ne la quantitat.

Prostíbuls de postguerra

A Madrid, aleshores amb un milió escàs d'habitants, se'n van detectar 20.000. Els prostíbuls reconeguts eren 1.140 a tot Espanya, i calia imaginar-ne l'existència de més, camuflats, com els 116 ubicats a Sevilla i l'únic que hi havia a Terol. Òbviament, moltes d'aquelles cortesanes ho eren per necessitat, a causa de la fam dels anys de postguerra. Atès això, les lleis contra la prostitució es revelaven tan inútils com les que segles abans s'havien dictat contra les mancebías .

L'Ajuntament de Bilbao va publicar el 1998 una ordenança a propòsit dels locals que acollien aquestes activitats que en regulava la ubicació, l'horari, els aspectes higiènics i l'ús obligatori de preservatius homologats en les seves dependències. A Catalunya, el juliol del 2002 i a escala municipal, es va aprovar un decret similar.

Ara, el conseller Puig reobre una polèmica que ve de lluny i que es debat entre dues postures que tenen com a exemple Suècia, on la prostitució està prohibida, i Holanda, on es considera una activitat econòmica.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT