Publicitat
Publicitat

L'ESFONDRAMENT D'UN RÈGIM

Una de les prioritats de la nova Líbia serà recuperar la normalitat en la producció de cru

Les dificultats de revifar la indústria petroliera

Quan finalment es configuri un nou govern a Líbia, un dels seus primers incentius serà restablir la producció de petroli. Però si la història serveix de guia, aquesta tasca no serà tan simple com tornar a posar en marxa els pous petroliers i reobrir els oleoductes.

Els canvis revolucionaris a l'Iran i a l'Iraq van entorpir el funcionament de les seves indústries petrolieres durant dècades, i el president Hugo Chávez ha fet mans i mànigues per estabilitzar la producció de cru en els últims deu anys de canvis radicals a Veneçuela. Malgrat ser pacífiques, les revoluciones democràtiques poden causar greus transtorns: el col·lapse de la Unió Soviètica va deixar la seva producció petroliera tocada durant anys.

La producció de cru a Líbia ha estat pràcticament paralitzada des que la revolució contra el règim de Muammar al-Gaddafi va començar el febrer passat, quan es va aturar una indústria que va produir el 95% dels ingressos totals provinents de l'exportació l'any passat. El país està bombejant uns 60.000 barrils al dia, en comptes dels usuals 1,6 milions de barrils diaris abans de l'aixecament contra el rais. Els rebels han promès restablir la producció de cru en qüestió de mesos, però la majoria d'experts internacionals opinen que es trigarà almenys un any a posar la indústria en funcionament als nivells d'abans de la guerra.

Un indústria ja tocada

"El primer que s'ha d'avaluar és quins desperfectes s'han produït en les explotacions i qui dirigirà la indústria", diu Daniel Yergin, president de la consultora energètica IHS Cera. "Després, el nou govern haurà de revisar inevitablement els contractes i les relacions", afegeix.

Abans de la guerra, Líbia exportava 1,3 milions de barrils de cru de gran qualitat al dia, dels quals depenien moltes refineries europees. El col·lapse d'aquestes ha provocat que el preu del petroli arribés a nivells màxims des del 2008.

Però és que la indústria petrolera líbia ja estava en hores baixes abans de la revolta. Quan Gaddafi va arribar al poder el 1969, Líbia produïa més del doble que el total del cru que es va produir l'any passat. Els alts i baixos en les polítiques petrolieres, els amiguismes polítics dins de la companyia estatal petroliera, les sancions internacionals i les relacions difícils amb les companyies estrangeres han impedit que les explotacions líbies produïssin al seu màxim potencial, i aquest mal podria trigar anys a reparar-se.

Entre les tasques més urgents del nou govern libi hi ha com transformar la vella companyia petroliera estatal en una de professional, així com revisar les relacions amb companyies que explotaven cru al país, com la italiana Eni o l'espanyola Repsol YPF. També s'hauran d'establir els beneficis que aniran a parar a les tribus i regions que competeixen.

Qüestió de mesos o anys

El temps per recuperar el bon funcionament de la producció petroliera líbia dependrà "del nivell de dany en les infraestructures petrolieres i el temps que triguin les companyies estrangeres i els treballadors a tornar", deia un estudi de la consultora Mackenzie.

A diferència de l'Iran, l'Iraq o Veneçuela, Líbia no s'embolicarà en una guerra amb els seus veïns o haurà d'afrontar-se a un exèrcit invasor. Malgrat això, hi ha pocs indicis que el nou govern libi ho tingui fàcil per reconstruir la seva producció de cru. Pot trigar mesos, o anys.

El bombardeig continu a un gasoducte egipci que proveeix gas a Israel ha demostrat que les infraestructures són un objectiu fàcil i llaminer per als dissidents descontents amb el desenvolupament de la revolució, i és improbable que la nova Líbia agradi a tothom.

Així, "la democràcia no porta necessàriament més producció de petroli", indica Amy Myers Jaffe, experta en energies de la Universitatde Rice. "Les polítiques de coalicions amb interessos oposats poden alentir les inversions en les explotacions, desviar fons de la indústria petroliera i dificultar el procés de presa de decisions en projectes d'una naturalesa tècnica complicada", conclou Myers Jaffe.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT