El dilema americà A Egipte

Corresponsal a washingtonEl dilema dels Estats Units és el següent: trair els seus ideals i donar suport a un aliat encara que sigui un dictador o mantenir-los i permetre un govern que pot ser contraproduent per als seus interessos. Les múltiples i incessants protestes a Egipte han trencat l'equilibri que mantenia el govern de Barack Obama entre el suport a les aspiracions democràtiques dels egipcis i els lligams amb Hosni Mubàrak, crític aliat a la zona. Les acrobàcies del president eren insostenibles i divendres passat va adoptar un to més sever quan va exigir a Mubàrak que s'abstingués "de qualsevol acte de violència contra manifestants pacífics" i donés sentit a seves paraules de "més democràcia".

Durant anys, per preservar la seva hegemonia mundial, els Estats Units han donat suport obertament a reformes democràtiques en el món àrab i altres regions, però, al mateix temps, han protegit líders autoritaris com Mubàrak a l'Aràbia Saudita i al Iemen, entre d'altres. "Obama ha d'aplicar la mateixa estratègia que s'ha seguit a Tunísia i donar suport a les protestes", diu John Entelis, professor especialitzat en el Pròxim Orient de la Universitat de Fordham. Alguns analistes, però, creuen que el suport d'Obama a les protestes podria girar-se-li en contra. Entelis no ho veu així. "Veig molt difícil que Mubàrak continuï si les protestes no s'aturen i si ho fa estarà en una posició molt dèbil per emprendre represàlies".

Amb peus de plom

Tot i això, el govern d'Obama va amb peus de plom. Egipte és un aliat vital a la regió, que dóna suport als interessos americans en temes com el conflicte palestí o el terrorisme islamista. És per això que és el quart receptor d'ajuda exterior dels Estats Units i cada any rep 1.300 milions en ajuda militar. Una ajuda que Obama va advertir que revisaria si Mubàrak no atén les demandes dels seus ciutadans. Els egipcis, però, no accepten els canvis anunciats pel líder egipci en el seu govern i continuen demanant la seva dimissió. "És difícil preveure quin serà el desenllaç. Probablement l'exèrcit, que té molt poder al país, liderarà la transició", afirma el professor Entelis.

Les protestes a Tunísia i a Egipte han tret la pols a l'anomenada agenda de la llibertat seguida pel president George W. Bush per promoure la democràcia arreu del món. Una estratègia que des de la Casa Blanca asseguren que no va funcionar tan bé. Bush va veure com Hamàs, considerat un grup terrorista pels Estats Units, guanyava les eleccions del 2006 a Palestina, i com al Líban el moviment xiïta Hezbol·lah aconseguia tenir més poder que mai.