Crònica 30/05/2011

Un dinar al costat de la piscina

Bru Rovira
2 min
El president Ouattara després de reunir-se amb  el ministre Fillon, abans-d'ahir a París.

Només han calgut quatre dies perquè Amnistia Internacional posés aigua al vi de la celebració de la presa de possessió ("l'entronització" és el terme usat per alguna premsa local) del nou president de la Costa d'Ivori, Alassane Ouattara, que primer va guanyar unes eleccions i després la guerra, amb l'ajuda de l'exèrcit francès.

La festa es va fer a la ciutat de Yamoussoukro, capital administrativa del país, el dissabte 21. La pomposa cerimònia evocava antics temps colonials, quan el país (primer productor de cacau del món) era la joia francesa a l'Àfrica de l'oest. Per recordar aquell passat i perquè ningú s'enganyés sobre el futur, a primera fila hi seia Nicolas Sarkozy. "Gràcies en nom del poble ivorià", li va dir Ouattara, amic personal del president francès.

Al marge de la cerimònia oficial, un dels actes que més bé expliquen les noves aliances del nou govern és el dinar de divendres al jardí de l'hotel Président.

Asseguts a la taula d'honor: dos importants empresaris francesos, Martin Bouyges i Vincent Bolloré. Bouyges, patró de RF1, té un imperi empresarial amb més de 133.000 treballadors. L'any 1990, amb Ouattara de ministre, va rebre la concessió de l'aigua i l'electricitat del país; i va ser testimoni del primer casament de Sarkozy i padrí del seu fill. Bolloré és l'empresari que va deixar el iot a Sarkozy quan va ser elegit president. Un dels seus principals negocis a l'Àfrica de l'oest és la construcció de ports, Abidjan entre d'altres. Va ser el derrotat president Gbagbo qui va donar-li la concessió del port a Bolloré i va premiar-lo amb una medalla del Mèrit Civil el 2008. Bolloré va ajudar a la campanya electoral de Gbagbo a través d'una empresa de publicitat, filial de Havas, de la qual té el 33% de les accions.

Dos rivals es donen la mà

Per si hi havia dubtes sobre els nous aires que bufen al país, els actes de presa de possessió d'Ouattara els va organitzar l'empresa francesa Image 7, propietat d'Anne Méaux, periodista i excap de premsa de Valéry Giscard d'Estaing. Entre els seus il·lustres clients hi havia el president tunisià, Ben Ali; actualment s'ocupa de la campanya electoral del president de Senegal, Wade. Durant el seu viatge, Sarkozy va donar garanties que l'exercit francès protegiria l'estabilitat del país, els residents i els interessos francesos.

Els seus amics Bolloré i Bouyges, fins ara en camps contraris, van donar-se la mà. Quatre dies després de la festa i les abraçades, Amnistia Internacional (AI) ha fet públic un informe de 70 pàgines en què explica els "crims de guerra i crims contra la humanitat" que hi ha hagut al país i dels quals són responsables totes les parts.

Més de tres mil persones han mort durant aquests mesos i un milió han hagut de fugir com a refugiats. Una de les pitjors massacres, segons AI, és la que van fer les forces d'Ouattara a Duékoué, on centenars de persones van ser assassinades després de ser obligades a ensenyar el seu carnet d'identitat per identificar la seva pertinença ètnica. Gbagbo és en aquests moments a la presó a l'espera de ser portat davant la justícia.

El nou president de la Costa d'Ivori diu que hi haurà una comissió de la veritat, que investigarà els crims, que deixarà actuar en el TPI (i bla, bla, bla), mentre que França es prepara a recuperar l'esplendor de l'antiga colònia.

stats