BilbaoArnaldo Otegi és el reclús número 8719600510 en el sistema penitenciari espanyol. El dirigent independentista va ser detingut el 13 d'octubre del 2009 a Sant Sebastià i enviat a presó acusat d'intentar reconstruir la il·legalitzada Batasuna. És el cas conegut com Bateragune , que fa dues setmanes es va jutjar a l'Audiència Nacional.
Al llarg dels últims 21 mesos, Otegi ha intentat evitar la presó preventiva al·legant problemes de salut de la seva dona i del seu pare, però els jutges han rebutjat la petició perquè consideren que existeix un "elevat risc de fugida". En canvi, un altre dels processats en la mateixa causa, l'exsecretari general del sindicat LAB, Rafa Díez, sí que ha pogut sortir de presó per atendre la seva mare malalta. Un greuge comparatiu que la seva advocada, Ione Goirizelaia, només s'explica perquè Otegi és la icona de l'esquerra abertzale: "L'únic delicte d'Arnaldo Otegi és dir-se Arnaldo Otegi".
Quan va ser arrestat l'última vegada, el polític nascut a Elgoibar fa 53 anys treballava perquè l'esquerra abertzale basca assumís en exclusiva els mètodes pacífics i democràtics. Rufi Etxeberria va prendre llavors el testimoni d'Otegi i va impulsar aquest gir estratègic que va culminar amb èxit a principis de l'any passat. Sense aquest gir no es podria explicar l'actual alto el foc d'ETA.
Combat polític des de la presó
El temps que ha durat aquest debat intern, Otegi l'ha passat a la presó. Però estar empresonat no significa estar fora de combat. El líder de Batasuna ha seguit fent política des de la seva cel·la. Privat de llibertat ha concedit entrevistes al diari Gara , a El País i també a The Wall Street Journal . Conscient que la policia ha gravat totes les visites que ha rebut a la presó, Otegi ha aprofitat aquestes converses amb amics, polítics i sindicalistes per enviar missatges a l'esquerra abertzale, donant per fet que el ministeri de l'Interior les filtraria convenientment. I, sobretot, Otegi ha utilitzat la sala de vistes de l'Audiència Nacional, cada cop que ha hagut de seure al banc dels acusats, per agafar el micròfon i seguir fent pedagogia de la seva aposta per "l'independentisme eficaç", incompatible amb la violència d'ETA.
"La presó és molt dura -ha explicat Otegi en el judici pel cas Bateragune-; tothom hauria de ser conscient del que és passar 24 hores a presó". Ho sap prou bé perquè la seva experiència penitenciària suma uns quants anys. Com a membre politicomilitar d'ETA va ser condemnat el 1987 a sis anys de presó pel segrest de l'empresari Luis Abaitua i va recuperar la llibertat el 1990. Poc després es va integrar a Herri Batasuna i es va convertir en el portaveu de la coalició abertzale quan la seva Mesa Nacional va ser empresonada el 1997. A mesura que va anar assumint més protagonisme polític, les denúncies contra Otegi per enaltiment del terrorisme van començar a acumular-se als tribunals. La majoria d'aquestes causes han estat arxivades, però una -l'homenatge a Argala, dirigent d'ETA assassinat el 1978- el va portar novament a presó el 8 juny del 2007, dies després que ETA anunciés la ruptura de la treva que havia permès iniciar un procés de pau el 2006.
Batasuna va interpretar aquesta condemna com una "revenja" de Zapatero contra el dirigent abertzale, que havia actuat com a interlocutor de l'esquerra independentista basca en les converses secretes amb el govern espanyol. Otegi sortia al carrer l'agost del 2008 i gaudia de catorze mesos de llibertat, fins la batuda policial contra Bateragune, l'octubre del 2009. La pròxima tardor, el polític basc tornarà a ser jutjat, en aquesta ocasió per pertinença a banda armada en grau de dirigent. Afronta 14 anys de presó per finançar suposadament ETA a través de les herriko taberna , la xarxa de bars de l'esquerra abertzale. Una situació penal que, segons l'advocat sud-africà coordinador del grup de suport internacional del procés de pau, Brian Currin, no afavoreix gens la resolució del conflicte basc. Segons Currin, "posar en llibertat Otegi no sols seria bo per a Euskadi, també seria bo per a Espanya".
Mentre acumula ingressos intermitents a la presó i segueix afrontant judicis, l'esquerra abertzale es pregunta si podrà comptar amb el carismàtic Otegi per presentar-lo com a candidat a lehendakari en els comicis del 2013.
