Les coincidències en el discurs d'investidura de la primera legislatura de José María Aznar el 1996 i el parlament d'ahir de Mariano Rajoy són evidents. Tots dos assenyalen la voluntat del votant espanyol d'un gir polític i s'obren als pactes amb l'oposició per generar grans consensos. De la mateixa manera, fixen com a prioritats del seu executiu reduir l'atur -Espanya era i és líder europeu en aquest camp-, rebaixar el dèficit -el 1996 calia complir en aquest camp per poder accedir a l'euro-, aplicar mesures econòmiques de tall liberal i obtenir més pes en un ordre global amb centres de poder variables.
Tanmateix, hi ha una diferència clau entre els dos líders populars: mentre Aznar arribava al Congrés en minoria i amb un acord amb CiU, PNB i Coalició Canària per ser investit, Rajoy gaudeix d'una ampla majoria absoluta i no necessita suports d'altres partits. Per això, les principals -i importants- diferències entre els dos discursos estan en la necessitat o no de fer concessions en matèria d'autogovern als nacionalistes. D'aquesta manera, Aznar va fer un discurs favorable a l'Espanya plural, en què aplaudia la diversitat, prometia més transferències competencials i un nou model de finançament i no qüestionava la immersió lingüística. Per contra, Rajoy va pronunciar ahir un al·legat de l'homogeneïtzació de polítiques i normatives i va prometre un sistema educatiu trilingüe en comunitats, com Catalunya, amb idioma propi.
Tanmateix, en alguns àmbits els problemes s'arrosseguen des de fa 15 anys i les propostes es repeteixen idèntiques en tots dos discursos. En són exemples afavorir la resolució extrajudicial dels conflictes laborals i la reordenació del sector públic empresarial, flexibilitzar l'edat de jubilació, permetre la privatització de les televisions públiques autonòmiques i modernitzar la justícia.
Ocupació
- Rajoy 2011
La fórmula per reduir l’atur és més flexibilitat reformant la negociació col·lectiva i la legislació laboral. La fiscalitat, favorable als emprenedors.
- Aznar 1996
Fa 15 anys ja s’apostava per uns impostos adaptats a les pimes, però també es buscava adaptació a les noves tecnologies. La formació també va ser un pilar del discurs.
Dèficit
- Rajoy 2011
La primera llei que vol Rajoy és la d’estabilitat pressupostària, per a totes les administracions. Igualment, busca menys sector públic i sanejar caixes i bancs.
- Aznar 1996
Aznar va anunciar una llei general pressupostària que afectaria Estat, autonomies i ajuntaments, la reducció d’empreses públiques i un pla general de privatitzacions.
Benestar
- Rajoy 2011
L’objectiu del futur govern és tancar pactes estatals en salut, educació i serveis bàsics. Vol un augment voluntari de l’edat de jubilació i apujar pensions.
- Aznar 1996
El primer govern del PP anunciava acords per establir les prioritats globals en sanitat i ensenyament, flexibilitat en l’edat de jubilació i increments en les pensions.
Política exterior
- Rajoy 2011
El discurs d’ahir va fixar com a prioritat defensar el pacte d’estabilitat a la UE i reforçar el vincle iberoamericà. Sempre d’acord amb l’oposició.
- Aznar 1996
La seguretat era el primer objectiu d’Aznar a escala internacional, tot i que ho volia pactar al Congrés. Va defensar llaços amb Iberoamèrica, el Marroc i els EUA.
Institucions
- Rajoy 2011
El PP vol reformes al Tribunal Constitucional i renovar-ne els membres, com el Defensor del Poble i el Tribunal de Comptes. Vol una justícia moderna.
- Aznar 1996
Aznar anunciava reformes al poder judicial, al ministeri fiscal i a l’Audiència Nacional. I canvis en el TC.
Estat de les autonomies
- Rajoy 2011
L’actualització del model de les autonomies només va ser present per evitar obstacles al lliure mercat i duplicitats en competències. Rajoy vol educació bilingüe o trilingüe.
- Aznar 1996
El discurs del 1996 incloïa aclarir el marc competencial, però també desenvolupar els estatuts, un nou sistema de finançament, un Senat renovat com a cambra territorial i el respecte a la pluralitat estatal.
