El món àrab ha acollit el discurs que Barack Obama va pronunciar dijous amb escepticisme. Cal alguna cosa més que paraules i retòrica per convèncer uns pobles que veuen l'exèrcit dels EUA implicat en tres guerres al Pròxim Orient i al Magrib, i que han constatat el tebi suport a les revolucions de Tunísia i Egipte i la impunitat amb què vulneren els drets humans els aliats històrics de Washington: Israel, l'Aràbia Saudita i Bahrain. Obama no va dir res de nou, però parlar de decepció seria suposar que encara hi havia expectatives en un govern que, als ulls d'aquest pobles, no ha demostrat ser substancialment diferent als seus predecessors.
Escepticisme a Palestina
"Un cop i un altre Obama insulta la nostra intel·ligència. Els palestins vam fer el 2007 les primeres eleccions lliures al món àrab, com van constatar tots els organismes internacionals, i el que vam aconseguir va ser un càstig indiscriminat contra la població en forma d'un bloqueig criminal sobre Gaza. Com pot venir ara Obama a donar-nos lliçons de democràcia?", es preguntava ahir Raji Sourani, president del Centre Palestí de Drets Humans, des de la franja de Gaza. "Israel té immunitat total i jo ja no crec en més paraules, només crec en els fets", conclou.
Tebior davant la repressió
"El que més em va cridar l'atenció del discurs va ser el cas de Síria", apuntava des del Caire Amal abu-Uarda, investigadora en construcció de seguretat. "Hi ha milers de morts i detinguts, i Obama encara demana a Baixar al-Assad que encapçali les reformes. El règim de Síria no es pot reformar perquè la democràcia va contra la seva mateixa essència".
En els 45 minuts de discurs Obama no va esmentar ni una vegada l'Aràbia Saudita, aliat estratègic i responsable directe de la repressió dels manifestants pro democràcia a Bahrain. "Tot plegat indica que els Estats Units continuen molt més preocupats perquè es mantingui un equilibri que respon als seus interessos a la zona que no pas a donar suport efectiu als canvis que s'han començat a produir a la regió", constata Abu-Uarda. "Obama va dir que la seguretat no s'aconsegueix amb l'estabilitat que imposen les dictadures sinó resolent els problemes de la gent. I té raó: aleshores, per què no aplica això mateix a Israel i Palestina?"
Ajudes econòmiques?
L'única mesura concreta que Obama va anunciar dijous és un paquet d'ajuts econòmics per a Egipte i Tunísia. "Tenim una crisi econòmica molt greu", reconeix Hafiedh Hafiedh, secretari general del sindicat de mestres de la Unió General de Treballadors Tunisians. "Però el més important per a una revolució no és el suport econòmic, sinó el polític. A més, bona part dels ajuts són en forma de crèdits i probablement a canvi de contrapartides en política interna", alerta. "Els EUA van donar suport a la revolució quan Ben Ali ja feia les maletes".
