"Va ser un discurs suïcida amb amenaces i reformes velles"
Herència "Baixar al-Assad passarà a la història com el president que va dividir aquest país" Convivència "Fa anys que vivim junts cristians, ismaelites, musulmans i drusos sense problemes" Ingerència "Els sirians no volen una intervenció estrangera, només que s'aïlli el règim"
BarcelonaCom valora el discurs del president sirià, Baixar al-Assad, d'ahir?
Va ser suïcida. Només vam escoltar amenaces i anuncis de reformes que fa 11 anys que sentim, sense dates ni contingut. Al-Assad està jugant amb el temps en un partit entre ell i el carrer. Podria optar per una transició. Però després d'ahir és evident que no escolta el poble i que es creu la idea d'un complot.
Quan pot durar aquesta situació?
El règim prova totes les vies d'acció perquè en el fons li és igual. Creuen que la gent es cansarà i la comunitat internacional salvarà el president. I és cert, pocs països volen un canvi de règim a Síria. L'actual manté l'estabilitat al Pròxim Orient. I tenint Líbia i l'Iraq, no interessa una guerra a Síria. L'estratègia d'Al-Assad, com ja va fer el seu pare Hafiz, és deixar que el temps jugui a favor seu.
Quin és l'equilibri actual entre les diferents confessions?
A Síria no hi ha hagut mai enfrontaments entre confessions. Els lemes de les demandes pacífiques clamen per la unitat nacional. Fa anys que vivim junts musulmans, cristians, ismaelites i drusos sense problemes. Al-Assad ha perdut l'oportunitat de reformar i democratitzar Síria. En canvi, passarà a la història com el president que va dividir-la. El principal perill és que a força de vendre el discurs de la fragmentació interna, la gent s'ho acabarà creient.
Com s'informen els sirians des de dins del país?
La propaganda a través de la televisió estatal té molta força i fa molta por a la gent. Fa unes setmanes van difondre imatges d'una església incendiada per demostrar la violència sectària contra els cristians. Fent recerca per internet, vam descobrir que les imatges en realitat corresponien a una església que es va cremar a Grècia fa uns anys. Ni el dictador més cruel té dret a fer això.
El poble sirià, com el libi, espera una intervenció internacional?
En general, els sirians són contraris a qualsevol mena d'intervenció estrangera. No volen ni un Iraq, ni una Líbia. No és la manera de canviar un assumpte intern. Això depèn només de la població. El que li pertoca fer a la societat internacional és pressionar el règim, aïllar-lo de la comunitat internacional.
