El règim sirià dispara a discreció en els funerals pels morts de divendres

Damasc.L'autobús para inesperadament a la plaça dels Abàsides, entrada principal al centre de Damasc des del nord del país. "Ho sento, la policia ha tallat la carretera", s'excusa el conductor mentre fa baixar la gent que enfila lleugerament en direcció nord-est. Allà, als barris penjats a recer del Cassio, la muntanya que presideix la capital, almenys tres persones van morir ahir mentre se celebraven els funerals de les víctimes de divendres. Entre els morts, una nena de set anys, Israa Younes, va rebre l'impacte d'un tret mentre es trobava a la cuina de casa. "Eren ferides de bales", van confirmar a la televisió Al-Jazzira un metge i dos testimonis per separat.

També a la localitat de Duma, quinze quilòmetres al nord de Damasc, almenys cinc persones van perdre ahir la vida. "Els franctiradors s'estaven a la teulada de la seu del partit", assegura un testimoni, en referència a la seu del Baas, el partit únic que regeix la vida social i política a Síria. Suspesos els campionats esportius i amb les principals vies del país controlades, les pregàries musulmanes dels divendres i els funerals s'han convertit en els únics espais possibles de contestació ciutadana davant la repressió del règim. Ahir, en els funerals per la mort d'una trentena de persones d'entre deu i setanta anys es van concentrar desenes de milers de persones al districte de Daraa, l'epicentre de la revolta. "Hi havia més de 150 autobusos provinents de tots els pobles veïns", confirma un testimoni. "De sobte, el caos més absolut. No sé qui disparava ni des d'on ho feia". Poc abans de tancar aquesta edició hi havia cinc morts confirmats.

Silenci sepulcral del govern

"Qui està disparant els manifestants?", es pregunta Abu Abdullah, un activista pro democràcia de la població d'Izra, la més afectada per la repressió de divendres. "Volem respostes". Però de moment, el president i el govern mantenen un silenci sepulcral sobre els esdeveniments de les últimes jornades. En un comunicat fet públic ahir, el comandament general de l'exèrcit nega que les tropes obrissin foc contra els "escassos" manifestants congregats divendres. "La policia ha detingut un grup de delinqüents carregats amb ampolles plenes de sang, benzina i telèfons internacionals", diu la televisió estatal, que a més informa de la mort d'almenys dos policies, un a Damasc i un altre a Homs a mans de "grups armats". Precisament, a la població d'Homs, al centre del país, algunes famílies han denunciat que les autoritats es neguen a lliurar-los els cadàvers fins que no declarin davant de la televisió que van ser grups de salafistes, un corrent fonamentalista de l'islam sunnita, els que van matar els seus fills.

Condemna internacional

Ahir també van tenir lloc les reaccions a la gran massacre de divendres, que es xifra en més d'un centenar de morts. El president nord-americà, Barack Obama, va pujar el to de crítica cap al règim sirià i va acusar-lo de recórrer a les "tècniques dels seus aliats iranians" per reprimir les manifestacions. Obama va demanar al president sirià Baixar al-Assad que "canviï el curs ara". D'altra banda, el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, va demanar "una investigació independent, transparent i efectiva dels assassinats" perpetrats pel règim sirià.

Ja a Damasc i en un fet sense precedents, ahir van presentar la dimissió dos diputats sirians, Nasser Hariri i Khalil Rifai, representats del districte de Daraa, el més afectat per la violència. "Abandono"- va declarar Hariri a mitjans internacionals- "davant la impossibilitat de protegir els meus votants de morir sota les bales, tot i la promesa del president, que deia que les forces de seguretat no dispararien contra el poble". Només Divendres Sant, almenys 82 persones van morir a Síria i centenars més van resultar ferides com a resultat de la repressió de la policia i les milícies baasistes. Des que van començar les revoltes a favor de la democràcia el 18 de març ja són més de 300 els civils morts a Síria i milers els ferits.

També a Daraa, ha presentat la dimissió el muftí Rizaq Abdul-Rahim Abazid. "Estan matant la gent davant dels nostres ulls i no podem protegir-los", va declarar. Durant dècades, el règim laic de Damasc ha tractat d'evitar que l'islam es convertís en el refugi dels dissidents polítics tractant d'afavorir els seus líders religiosos i inevitablement cedint a les peticions dels sectors més conservadors. Durant aquesta crisi, el règim ha mantingut un estricte control dels sermons, sovint dictats directament pel partit, cosa que ha ofès profundament molts dels imams i els seus fidels.

Els carrers de Damasc continuen bullint tot i que, aparentment, la vida ha reprès la seva caòtica normalitat. "No em sento segur. Marxo a viure amb la família", comenta plorant un jove alauita, la minoria que ostenta el poder a Síria, i que se sent objectiu de la ira dels manifestants. Com ell, molts altres han preferit refugiar-se a la seva comunitat o atrinxerar-se a casa. Mentrestant, molts estrangers comencen a fer les maletes. "La ira és com una bola de neu", comenta una estudiant britànica mentre prepara la maleta. "No pararà de créixer fins a rodolar Cassio avall i esclafar-nos".