Publicitat
Publicitat

DEU ANYS DE LA MONEDA ÚNICA

La cotització cau un 13% acumulat el 2010 i el 2011

La divisa europea aguanta, però rep la pressió del ien

La moneda única europea s'ha desinflat els últims mesos, afectada per la crisi del deute sobirà. La cotització ha tancat l'any 2011 per sota dels 1,30 dòlars (ha passat dels 1,48 dòlars del maig als 1,29), amb una caiguda de més d'un 3% respecte als bitllets verds nord-americans, i després d'una davallada del 10% comptabilitzada ja el 2010. Amb tot, l'euro ha aguantat el tipus, i segueix com a segona moneda de referència mundial, per sobre del ien, la divisa japonesa que va destronar fa temps.

Però la paritat amb la moneda nipona (sobre els 100 iens) s'acosta al nivell més baix des del juny del 2001, i se'n confirma la condició d'inversió refugi, igual que el franc suís. El pitjor és que els analistes creuen que aquesta tendència baixista de l'euro continuarà els pròxims mesos, fins a nivells que es podrien situar en els 1,25 dòlars. I encara bo, perquè els experts consideren que amb la depressió actual a l'eurozona la situació de la seva moneda podria ser molt pitjor. Els inversors han reduït la seva exposició sobre l'euro, a l'espera d'una solució definitiva dels problemes dels països perifèrics. Els mercats esperaven que el Banc Central Europeu (BCE) comprés més bons públics, i efectués una integració fiscal efectiva, amb els eurobons com a objectiu final.

Si bé la depreciació de l'euro no és bona per a la salut dels 17 estats que l'utilitzen (representen un PIB total de 9,4 bilions d'euros), sí que ho és per a les empreses que exporten fora d'Europa. Com més baixa és la cotització, més competitives són les manufactures que elaboren les empreses espanyoles si les venen a Amèrica, per exemple. Això és el que va forçar la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) entre 2002 i 2008, quan va aconseguir una depreciació del dòlar d'un 41%.

La Fed va abaixar els tipus d'interès, cosa que va suposar un encariment de les importacions i l'efecte contrari en les exportacions. El Banc Central Europeu (BCE) no sols ha tardat massa a abaixar els tipus, sinó que el 2011 els va arribar a apujar, situació a què cal sumar la inexistència d'una política fiscal europea. A més, el mal de les exportacions espanyoles segueix sent que el 70% es concentren en els mateixos països europeus, fet que representa que tendeixen a sortir amb desavantatge amb l'elevada competitivitat d'Alemanya i França.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT