Publicitat
Publicitat

ELECCIONS MUNICIPALS 2011

En alguns municipis, especialment metropolitans, coincideixen fins a tres llistes sobiranistes

La divisió independentista revifa

La voluntat dels dos nous partits independentistes -Solidaritat Catalana (SI) i Reagrupament (RCat)- de participar a les pròximes municipals, convocatòria en què participa també amb força creixent la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) -d'extrema esquerra-, feia presagiar una superposició de llistes sobiranistes. Avui es tanca el període per presentar candidatures i el vaticini s'ha complert, amb l'agreujant que la majoria de llistes coincideixen a l'àrea metropolitana de Barcelona. La batalla per repartir un pastís força escàs i entrar a alguns ajuntaments serà dura.

Dels 28 municipis on -si avui no hi ha canvis- coincidiran fins a tres candidatures independentistes, quatre d'ells són del Maresme, tres del Barcelonès, tres del Baix Llobregat i tres més del Vallès Occidental, unes comarques no precisament caracteritzades per un arrelat sentiment sobiranista. De fet, d'aquests 28 municipis tan sols en deu hi ha actualment més de dos regidors de partits independentistes i en la meitat no van superar el 10% dels vots el 2007. A l'Hospitalet de Llobregat i Santa Maria de Palautordera tres candidatures es disputaran una representació sobiranista ara per ara inexistent.

Majoritàriament són casos de ciutats mitjanes o grans on, per la mida, és senzill trobar prou gent per fer una llista, però és complicat que aquesta sigui prou representativa com per rebre un 5% dels vots, el mínim per entrar a un ajuntament. Esquerra tindrà complicat revalidar la representació o obtenir-la en alguns d'aquests consistoris, en especial, si no reverteix els mals resultats del 28-N, però algunes de les altres llistes -sobretot si no han fet gaire feina prèvia- també ho tenen difícil per obtenir uns resultats que no siguin testimonials.

De fet, ERC ja ha reduït el nombre de llistes a Catalunya de les 688 del 2007 a 560, fet que retorna a uns nivells similars als del 2003. Per contra, s'en presenten 39 més al País Valencià, 21 a les Illes Balears i una a la franja de Ponent. Els republicans, però, han estat els que més coalicions han pactat, especialment amb RCat -31 de les candidatures han estat fruit d'acords amb ells-, incorporant, en ocasions, militants de Democràcia Catalana -el partit de Joan Laporta escindit de SI-.

De fet, la formació de Joan Carretero, després de no poder entrar al Parlament, va decidir participar a aquests comicis sense destorbar altres candidatures independentistes. Així, RCat tan sols es presenta en solitari a deu municipis, cinc d'aquests a la Cerdanya -la comarca de Carretero- on es van trencar alguns preacords amb ERC. "Allà on hem aconseguit sumar, hi hem jugat", explica Roger Granados, responsable de política municipal de RCat, que afegeix que a d'altres llocs van preferir "no presentar-se a prendre vots a altres partits independentistes amb els quals no va haver-hi acord". Al marge d'ERC, els reagrupats han tancat cinc pactes amb SI, donen suport a dues llistes de la CUP i fins i tot han fet coalició amb CiU a quatre municipis.

El problema: el còmput de vots

Tant republicans com reagrupats culpen SI de la divisió i els acusen d'haver tancat acords i de plantejar condicions impossibles per justificar-ho, com vetar alguns caps de llista o impedir que els vots de coalicions sumessin per al còmput supralocal per alguna formació concreta. Tanmateix, Oriol Sallas, responsable de política municipal de SI, engrescat després de tancar més de 100 llistes per al 22-M, defensa aquesta segona condició per evitar que ERC utilitzi vots de coalicions per pactar amb el PSC a consells comarcals o diputacions. "Cal representació independentista, però no per treballar per a Montilla o Corbacho", assegura.

"Flac favor farem a l'independentisme si cap partit obté representació en alguns municipis", lamenta Marc Sanglas, diputat i secretari de política municipal d'ERC, que creu que SI els pot voler dificultar l'entrada a alguns ajuntaments per rivalitzar en igualtat el 2015. Per contra, justifica la manca d'acords amb la CUP per les "discrepàncies ideològiques més clares".

De fet, la CUP dobla el nombre de candidatures fins arribar a 72 -i dues més al País Valencià-, seguint una tendència lenta però més arrelada en el treball a cada municipi i en alguns llocs amb el suport dels anticapitalistes de Des de Baix. El portaveu de la CUP, Marc Sallas, assegura que no van tancar-se a coalicions, però que les van lligar al programa, i mentre que "SI i RCat no tenen programa", ERC "venia d'un context molt concret de governar amb el PSOE" que torpedinava l'entesa. Accepta que la divisió "complica obtenir representació", però defensa que el que és prioritari és saber "per què es vol aquesta representació". Les candidatures independentistes tenen fins al 22-M per explicar, més enllà de l'estelada que els uneix, per què són la millor opció.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT