Les divisions fan tremolar Europa

Brussel·les / barcelona.Totes les capitals europees miraven ahir cap a Itàlia i contenien la respiració davant l'amenaça de la Lliga Nord (LN), soci de govern de Berlusconi, de fer caure l'executiu. Les noves reformes que exigeix la Unió Europea a Itàlia per reduir el deute del país són una condiciósine qua non per acordar l'ampliació del fons de rescat que s'ha d'aprovar avui en la cimera que celebraran els líders europeus a Brussel·les.

Sense reformes, no hi haurà acord. Ho van deixar ben clar diumenge passat els socis de l'euro. L'escenari d'una caiguda del govern el dia abans de la nova reunió podria haver convertit en estèril la cimera i generat un nou caos als mercats. Però a última hora de la tarda d'ahir, Berlusconi va anunciar que hi havia acord amb la Lliga Nord per impulsar les reformes exigides per la UE. Si res no es torça, el primer ministre italià arribarà aquesta tarda a Brussel·les amb el compromís ferm de posar en marxa el nou pla, que podria incloure la reforma de les pensions. "S'ha demostrat que la relació entre els dos partits que han assegurat l'estabilitat i reformes al país aguanta", va dir ahir a la cadena RAI el secretari polític del partit de Berlusconi, el Poble de la Llibertat (PDL), Angelino Alfano.

Reconciliació

Malgrat la reconciliació d'última hora entre els socis de la coalició de govern, Berlusconi no arribarà avui a Brussel·les amb cap nova mesura aprovada pel seu executiu, sinó amb una declaració d'intencions que ha de convèncer l'eix franco-alemany. "En circumstàncies semblants qualsevol altre primer ministre hauria presentat la renúncia", ha explicat a l'ARA Gianfranco Pasquino, professor de ciències polítiques del Centre de Bolonya de la Universitat John Hopkins. "Les fractures dins la coalició de govern són molt greus i irreconciliables", manté el professor. Segons ell, amb "les poques idees que aportarà el Cavaliere a Brussel·les, el més probable és que la UE el pressioni a dimitir".

El cas italià és un nou exemple de com la crisi econòmica ha derivat en una crisi política en molts països europeus i fins i tot en el si de la UE. En aquest mapa de tensions polítiques, l'altre punt conflictiu és Berlín. La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha de presentar aquest matí al Parlament del país, abans de viatjar a Brussel·les, l'esbós del pla anticrisi que han de debatre i aprovar a la tarda els socis de la zona euro. Necessita el seu vistiplau per poder negociar amb la resta de líders amb la certesa que el Bundestag no tombarà l'acord posteriorment. Els parlamentaris han de donar el suport a Merkel per reforçar el fons de rescat i pactar la quitança del deute grec. De la votació a Berlín en depèn, en bona mesura, l'èxit o el fracàs de la cimera.

Segons tots els indicis, aquesta vegada Merkel no tindrà problemes per trobar el suport d'una majoria del Bundestag. El principal partit de l'oposició, el Partit Socialdemòcrata (SPD), està disposat a fer costat a Merkel, però demanen a la cancellera que expliqui bé el pla. "Tenim un gran interès que la segona part de la cimera no fracassi, però en una situació així no podem donar carta blanca completa", va assegurar Frank-Walter Steinmeier, el cap del grup parlamentari del SPD.

Merkel ho controla tot, fins i tot els esborranys dels comunicats oficials. Ahir en va rebutjar un perquè hi havia una frase que suggeria que el Banc Central Europeu (BCE) ha de seguir comprant bons sobirans. La cancellera no veu bé aquesta activitat del BCE, que ha beneficiat clarament Itàlia i Espanya.

Tot i que Itàlia i Alemanya tenen la pilota a la seva teulada, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, es va mostrar confiat en la capacitat dels caps d'estat i de govern de pactar avui el pla anticrisi. Segons Barroso, la UE treballa amb solucions "sòlides i convincents". El cap de l'executiu comunitari va fer una crida als líders perquè arribin a un acord: "És moment d'acabar amb les incerteses", va afirmar Barroso.

Sense reunió de ministres

Als problemes d'Itàlia i d'Alemanya s'hi suma la cancel·lació per part de la presidència de torn polonesa de la reunió de ministres de Finances dels Vint-i-set (Ecofin) que estava prevista per avui, hores abans de la cimera de líders. Oficialment no havia estat mai convocada però des de fa dies se sabia que la intenció de la presidència era celebrar un Ecofin. La confirmació que finalment no es convocava va generar dubtes respecte a la cimera europea i fins i tot va disparar els rumors, altre cop, d'una cancel·lació de la trobada de caps d'estat i de govern. Per part de la presidència de torn europea no es va oferir cap explicació però els mitjans britànics més euroescèptics van interpretar ràpidament que les negociacions estan estancades i que avui no s'acordarà el pla anticrisi.

En qualsevol cas, les dues cimeres d'avui -primer de tots els socis i després només de la zona euro- començaran amb el repte de pactar un gran acord que inclou tres eixos que han de servir per crear un tallafoc a la crisi grega: la nova ajuda al país hel·lè, que inclou un impagament d'entre el 50% i el 60% del deute, la recapitalització de la banca europea (per valor de més de 100.000 milions d'euros) i l'ampliació de la capacitat del fons per convertir-lo en una mena d'agència financera que permeti comprar o assegurar una part dels bons sobirans.