'controller' de l'araSobre el paper, la lògica de la democràcia és que abans de les eleccions els partits expliquen què faran si governen, i ho recullen al programa. D'aquesta manera, els votants trien l'opció que més s'adiu amb les seves preferències. La previsibilitat de l'acció de govern millora la qualitat de la democràcia, ja que permet als ciutadans prendre decisions informades i fa que els governs resultants representin millor les preferències de la ciutadania.
Quan per formar un executiu són necessaris acords entre diverses formacions després de les eleccions, la lògica es complica perquè l'acció de govern no es pot guiar només pel que van dir els partits abans dels comicis. En aquests casos, els gabinets de coalició solen acordar el pla d'actuació a partir de la síntesi dels programes, en què cadascun dels partits que el formen hi té una incidència més o menys proporcional al seu pes electoral i a la seva capacitat negociadora. És el que es va fer, per exemple, el 2003 amb el cèlebre Pacte del Tinell entre PSC, ERC i ICV.
Però la necessitat d'un document d'aquestes característiques en un govern a priori monocolor és molt menys clara. En teoria, la seva actuació s'hauria de basar en el programa electoral que CiU va presentar a la ciutadania abans del 28-N i no en un ordre de prioritats elaborat a posteriori, que els ciutadans no van poder conèixer abans de votar.
Amb tot, les diferències entre el pla de Govern presentat ahir per Mas i el programa electoral no són dramàtiques. A grans trets, podem dir que el que ha fet l'executiu en el pla ha sigut prioritzar algunes de les seves propostes programàtiques (i, per tant, desar-ne d'altres al calaix) i, sobretot, ajustar-les al context econòmic i pressupostari.
El Govern pot dir que no tenia tota la informació sobre els detalls de les finances de la Generalitat, i que ha hagut d'ajustar previsions a una realitat més dura del que preveia. I és cert. Però l'abast de l'ajustament va més enllà dels detalls. Fa la sensació que Mas es vol alliberar ara d'un programa electoral que, en molts àmbits, es va redactar com si no hi hagués crisi econòmica, i que prometia menys impostos i més despesa pública.
És bo recordar-ho, perquè si els partits redactessin programes electorals més ajustats a la realitat, els ciutadans podrien prendre decisions més informades i, finalment, el funcionament del sistema democràtic se'n beneficiaria.
