Publicitat
Publicitat

Un document més significatiu pel que no diu que pel que diu

Resulta curiós que les receptes neoliberals, que s'han demostrat incompetents i estan a l'origen mateix de l'actual crisi econòmica, siguin encara defensades per experts acadèmics i representants empresarials com l'única sortida possible. El copagament, la privatització de serveis públics, la rigidesa salarial i contractual o les rebaixes fiscals van en aquesta línia, i, d'altra banda, s'obvien contraarguments igualment importants. N'hi ha prou amb un exemple: mentre que es demana als treballadors que s'ajustin els sous, no es diu res sobre els espectaculars beneficis empresarials dels últims temps o l'augment de les grans fortunes. O és que no tenen res a veure una cosa i l'altra?

S'afirma també de manera molt lleugera que no es poden assumir noves formes de despesa, quan la societat, i més en temps de crisi, té necessitats peremptòries que un tancament de l'aixeta no faria més que agreujar. Sembla com si la cohesió social no fos un factor econòmic de primer ordre, com bé saben als països nòrdics.

S'obvia també el procés de bancarització a què s'ha sotmès les caixes, i que té una incidència directa sobre el teixit econòmic del territori, sigui per la via financera o de l'obra social. És que no és un fenomen suficientment notori per incloure's en un document de 48 pàgines? O per què no hi ha ni una sola ratlla contra l'especulació financera, el principal detonant de la crisi? És evident que alguns d'aquests factors escapen al marc competencial del govern de la Generalitat, però de la mateixa manera que s'hi inclouen aspectes que depenen de Madrid, també es podria haver apuntat cap a l'àmbit internacional.

En el capítol de l'ocupació no es diu res de fórmules que s'han aplicat amb èxit en altres llocs, com ara el repartiment del treball entre els ciutadans mitjançant la disminució de la jornada laboral.

Per contra, la referència a la lluita contra el frau fiscal és minsa (recordem que fins i tot el G-20 va dir en un principi que volia acabar amb els paradisos fiscals).

I, finalment, no es diu res sobre la gran qüestió que hem d'abordar els habitants del planeta: la limitació dels recursos naturals. Avui en dia no es pot mantenir la fal·làcia que podem continuar consumint de la mateixa manera, com si encara fóssim al segle XIX, perquè la depredació de recursos va en detriment del Tercer Món o de les futures generacions. Es parla de reduir la dependència dels combustibles fòssils i d'una aposta genèrica per les renovables (malgrat no excloure l'energia nuclear), però la clau de volta de la sostenibilitat futura és el consum reduït, el decreixement.

Malgrat tot, al document també hi ha aspectes positius, com ara l'aposta pel concert econòmic per a Catalunya o la necessitat de millorar les finances locals, però també la identificació de nous sectors que han de crear ocupació per als milers de joves que avui no en tenen i viuen, per això, en la frustració.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT