Publicitat
Publicitat

Reportatge

Els rostres femenins de la plaça de la Llibertat

Les dones també volen fer fora Mubàrak

La revolta de la plaça de l'Alliberament també és de les dones. Són gairebé la meitat de la societat egípcia, tot i que a Tahrir han vingut en una proporció més petita. "Tot això és per la meva filla. Ella serà la primera a disfrutar-ho. Té una criatura petita. Fa temps que és a Facebook i que té un blog. I ara he descobert tota la força que tenen", deia Abwaydaal, una mestra que va participar a la manifestació de divendres passat. Hi ha dones per tot arreu, de totes les edats, amb mocador i sense: a l'hospital atenent els ferits, a l'organització de la seguretat per controlar les altres dones que entren a la plaça. Hi ha grupets d'adolescents, joves i dones que dormen a la plaça.

A Tahrir s'ha fet famosa la història de la presó. Els manifestants busquen i detenen tothom que consideren que és un policia infiltrat que pretén rebentar unes protestes pacífiques. Els detinguts els lliuren a l'exèrcit perquè se n'ocupi. Els dies del caos -dimecres i dijous passat-, quan va esclatar el xoc entre els sicaris del règim i els concentrats a la plaça de l'Alliberament, el nombre de detinguts va ser tan alt que van organitzar una presó pròpia en una de les boques del metro que hi ha a la plaça. Entre els vigilants també hi havia dones. Fins i tot els Germans Musulmans organitzen les seves manifestacions només de dones, que es mouen per Tahrir cridant contra Mubàrak escortades per una cadena d'homes. Estan presents i es fan sentir, però no són un més. En una de les entrevistes que vaig fer a Ahmed Diab, un dels líders dels Germans Musulmans sempre present a la plaça, es va negar que fos una dona qui ens ajudés en la traducció. Ni tan sols la va mirar.

Les heroïnes de la revolta
Cada revolució té les seves heroïnes. Des del minut zero de la revolta egípcia, les dones han tingut el seu paper en l'aixecament contra el règim asfixiant de Mubàrak. La seva arribada a les xarxes socials va obrir nous temes de debat polític i social. Noha Elzeni és una jutge que s'ha guanyat el sobrenom de mare dels egipcis . La justícia fa anys que va començar una lluita contra l'aparell del poder per defensar la seva independència. Elzeni és una de les que no s'ha mossegat la llengua, fins al punt d'enfrontar-se públicament al règim quan va comparèixer davant dels mitjans per denunciar el frau electoral de les passades eleccions legislatives. La Shahira Amin és un altre dels rostres femenins d'aquesta revolta. Un rostre molt bell. Fins fa quatre dies era la subdirectora de Nile TV, la televisió estatal del règim, i presentava l'informatiu de màxima audiència. Cansada de la censura que el canal oficial ha imposat sobre aquest moviment, la Shahira va deixar la feina per unir-se als manifestants i s'hi ha quedat. L'oportunitat ha volgut que ara la puguem veure i escoltar explicant aquesta revolta, en un anglès perfecte, a la cadena de televisió nord-americana CNN. Però aquesta és una altra història.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT