El drama del petroli a 0,78 cèntims el litre
Passin a YouTube, seguin i escoltin la veu de Tom Hanks a El camí que hem fet , que, en 17 minuts, els explicarà un prodigi que vostès no han percebut perquè viuen a l'era del tall de veu i les notícies no els deixen veure la història.
Al principi es destruïen 750.000 llocs de treball al mes, i ara se'n creen 200.000. La indústria del motor havia fet fallida, va ser rescatada i ara torna a guanyar diners. El país es dessagnava per falta de cobertura sanitària, i ara tothom ha de tenir una assegurança. Bin Laden amenaçava el món i ara és mort a les profunditats de l'Índic. Milers d'americans havien de mentir sobre la seva condició homosexual si volien portar l'uniforme, i ara ja poden servir obertament l'exèrcit dels EUA.
Al principi era el 2009, aquell matí glaçat del 20 de gener en què el primer afroamericà va jurar el càrrec de president. Barack Obama es va posar Amèrica damunt les espatlles, ell sol, i l'ha transformat, i en només tres anys. Com érem i com som. Final del vídeo de campanya.
Però hi ha un problema que el president dels EUA no pot resoldre, encara que es digui Obama, i és la formidable pujada del preu de la gasolina que des de fa més de 30 anys arriba puntual pels volts de la primavera, destrossa l'economia de les famílies i amenaça els candidats presidencials a la reelecció. Quan no és un all és una ceba: l'any passat els preus pujaven per la guerra de Líbia, aquest any és la crisi de l'Iran, i abans de la crisi era l'augment de la demanda, sobretot a la Xina. El cas és que els americans estan pagant avui el litre a uns 78 cèntims d'euro (sí, ja sé què pensen), i quan això passa, miren irats cap a la Casa Blanca i exclamen " porco governo! "
El que més crida és el candidat republicà i exportaveu Newt Gingrich. Ha adaptat la silueta d'un assortidor de gasolina com a logo de campanya i proclama que si guanya, el galó (3,68 litres), que ara es paga a 4 dòlars, es pagarà a 2,50. (Com és que al segle XXI encara hi ha polítics capaços de fer promeses com aquesta sense vergonya, és un misteri. Per aquests i altres comportaments, Gingrich em recorda Mourinho. Algun dia els ho explicaré.)
La qüestió és que al món de Gingrich tot quadra: Obama és l'enemic d'Israel que fa reverències al rei de l'Aràbia Saudita i ens fa dependents del petroli dels saudites, que són els més grans finançadors d'educació terrorista; mentre que, com a ecologista fonamentalista, Obama no només no ha autoritzat la construcció d'un oleoducte des dels jaciments del Canadà a les refineries de Texas, sinó que ha subvencionat Solyndra, una empresa d'energia solar que ha acabat fent fallida i acomiadant 4.000 treballadors. I a sobre, riu Gingrich, Obama ha dit que potser algun dia extraurem petroli de les algues.
La rèplica d'Obama
I com que mig dòlar més al preu de la gasolina pot canviar un vot, Obama es va permetre dijous una de les raríssimes respostes a Gingrich: "És un fet que els EUA estan produint més cru que mai els últims vuit anys", però per més que perfori, mai no atraparà la demanada interna: el país té un 2% de les reserves mundials de cru i consumeix el 20% del total. "No cal ser gaire bo en matemàtiques per saber que tenim un problema".
Recepta: cotxes eficients i noves fonts d'energia. Com les algues. I el president atacava: si alguns dels que se'n riuen haguessin conegut Cristòfol Colom quan va salpar, "segur que haurien estat membres fundadors de la Societat de la Terra Plana. Nosaltres som Thomas Edison, els germans Wright, Bill Gates i Steve Jobs. Això és el que som!"
Aquest cap de setmana els americans necessiten treure's de la butxaca no menys de 60 dòlars per omplir el dipòsit, i els discursos inspiradors d'Obama no s'accepten com a vals de descompte, així que mentre el món continuï depenent del cru com ara, la gasolina continuarà incendiant els debats presidencials.
