Publicitat
Publicitat

DEBAT ARRAN DEL TIROTEIG A ARIZONA

Jare L. Loughner patia inestabilitat mental però res no li va impedir comprar una arma

El dret a portar armes, altre cop en el punt de mira

El debat sobre el control d'armes ressorgeix davant l'última massacre a Arizona. L'acusat del crim, Jared Lee Loughner, va poder comprar un pistola semiautomàtica tot i la seva inestabilitat mental.

La universitat el va suspendre per problemes mentals, l'exèrcit el va rebutjar per consum de drogues i internet conté desenes de vídeos i escrits amb les seves opinions delirants. "No estic bé: estic preparat per matar un policia", escrivia fa unes setmanes a la web social MySpace. Tot i així, Jared Lee Loughner, l'acusat de la massacre a Arizona, no va tenir cap problema per comprar una pistola semiautomàtica el novembre passat. Aquests fets han creat gran estupefacció als Estats Units i tothom es pregunta què va fallar.

"En el nostre país, gent perillosa i irresponsable aconsegueix armes massa fàcilment", va criticar Paul Helmke, president de la Campanya Brady per Prevenir la Violència amb Armes. La congressista demòcrata per Nova York, Carolyn McCarthy, va anunciar ahir que presentarà al Congrés una iniciativa legislativa per limitar la compra d'armes amb alta capacitat de munició, com la utilitzada per Loughner. McCarthy és una acèrrima defensora del control d'armes que va entrar en política després que el seu marit fos assassinat en un tiroteig en un tren de Long Island. De fet, aquesta és una prohibició que ja existia però va expirar el 2004. Les pressions de grups pro armes com l'Associació Nacional del Rifle van aconseguir bloquejar la seva renovació. La segona esmena de la constitució, la que recull el dret a portar armes, és polèmica però protegida i defensada per un gran part de la població nord-americana. Tanmateix, massacres com la de la Universitat de Texas el 1966, la de l'institut Columbine del 1999, la de Virginia Tech el 2007 i la última dissabte passat a Tucson fan ressorgir el debat entre els defensors i detractors d'aquest dret.

Armes per defensar-se
La matança de dissabte passat "mostra més que mai per què la gent necessita armes per defensar-se", va afirmar a la revista Time Charles Heller, fundador de la Lliga de Defensa dels Ciutadans d'Arizona. El representant republicà per Utah, Jason Chaffer, és del mateix parer i ha assegurat que pensa portar més sovint la seva arma per protegir-se. La ironia de la tragèdia és que el tiroteig va passar en un dels estats més defensors del dret de portar armes i hi ha pocs indicis que això canviï en un futur. La mateixa congressita Gabrielle Giffords, que continua en estat greu i en un coma induït, s'oposava a les propostes d'establir controls més durs en la possessió d'armes.

El 2008, després que un estudiant assassinés 33 persones a la Universitat Virginia Tech, el president George W. Bush va signar una llei per restringir més la venda d'armes a persones amb antecedents de malalties mentals amb la creació d'una base de dades nacional. Arizona va veure la llei com un atac a la segona esmena de la Constitució, que és la que n'autoritza l'ús, i recentment va aprovar una llei que permet els propietaris d'armes de més de 21 anys a portar una arma oculta sense permís. La governadora Jan Brewer va assegurar que és molt important preservar "la llibertat de portar armes".

Arizona, el Far West
Tot i que tothom que vol comprar un arma ha de passar el test del govern federal, en alguns casos el govern d'Arizona eximeix d'aquest requeriment. Per exemple, un ciutadà d'Arizona pot comprar una arma en una fira d'armes sense que ningú miri els seus antecedents. "Som el Tombstone d'Amèrica", va afirmar el xèrif del comptat de Pima Clarence Dupnik (en referència a la ciutat del Far West) i es va queixar que les lleis de control d'armes de l'Estat són massa laxes.

De fet, Arizona obté dos raquítics punts sobre cent en l'escala de puntuació que fa l'organització Campanya Brady per Prevenir la Violència amb Armes per mesurar la fortalesa de les lleis dels estats per evitar el tràfic d'armes. La qualificació més baixa del país, tot i que la majoria dels estats són a prop d'aquest llindar. "El govern d'Arizona no han fet res per aturar el flux de armes il·legals a l'Estat", lamenta l'organització.

S'espera un temps de llarga meditació sobre aquests fets als Estats Units. En pla polític per la duresa de l'enfrontament dialèctic entre els partits polítics. En el pla social pel debat sobre l'ús d'armes. Moments de reflexió que van escenificar ahir el president Barack Obama i la seva esposa Michelle amb el minut de silenci en record de les víctimes del tiroteig a la Casa Blanca.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT