A la dreta del quadrilàter

La graella d'aspirants republicans a la nominació presidencial ha començat a aclarir-se aquesta setmana gràcies, en part, a l'absència d'Obama. Quan el president va a l'estranger, s'allibera espai als canals de notícies i ja se sap que la política, com els gasos, tendeix a omplir tot l'espai que li donen.

Posats sota el focus, la primera impressió dels candidats és fluixa. Els podríem dividir en dos grups: els déjà vu i els que estan verds.

El més ben valorat en les enquestes és Mitt Romney, exgovernador de Massachusetts de 63 anys, que la setmana que ve anunciarà formalment la candidatura. És un empresari d'èxit, carta que ja està explotant en una època d'atur. Encarnaria la versió "faci's ric, pregunti'm com" del somni americà. Té bona planta i no li faltaran els diners, ni l'experiència (McCain el va derrotar el 2008). Alguns conservadors el troben poc fiable perquè va aprovar una llei estatal que obligava a contractar una assegurança de salut. Caldrà veure si el votant evangèlic l'acaba acceptant perquè és un declarat mormó.

Si els candidats es triessin d'acord amb les enquestes, Sarah Palin repetiria tiquet, de vicepresidenta. Va just darrere de Romney a les preferències, però tot i que aquest cap de setmana ha començat un bus-tour per la costa est i s'ha comprat una casa d'1,7 milions de dòlars a Arizona -en el qual, fins i tot, The New York Times hi ha vist indicis de candidatura- ja ningú s'ho empassa i més aviat sembla que només s'insinua per mantenir la cotització de les seves aparicions a la FOX i la venda de llibres. Palin és la preferida entre la gent sense gaire instrucció.

Les esperances del Tea Party acabaran descansant en una altra dona, la congressista de Minnesota Michele Bachmann, que es llançarà a la cursa la setmana que ve. És carn de Saturday Night Life des del dia que va pronunciar un discurs de cinc minuts mirant la càmera equivocada. Té 54 anys, un look atractiu i uns postulats tan essencialistes que no podrà seduir el vot republicà moderat sense que els del Tea Party se sentin traïts.

Hi ha un parell de veterans que han arrencat a mig gas. L'un és Newt Gingrich, que va ser speaker del Congrés i un dels redactors del Contracte per Amèrica dels vuitanta. Li he vist donar la benvinguda a Aznar a la biblioteca del Congrés i és un gran orador. Però el seu vídeo de presentació ("Als 80 vam fer desaparèixer l'URSS") feia badallar. El seu últim llibre porta per títol Per salvar Amèrica: Parant la màquina secular-socialista d'Obama . La primera setmana, se l'ha passat evitant la pregunta de per què tenia una línia de crèdit a Tiffany de mig milió de dòlars.

L'altre és Ron Paul, congressista per Texas, que ja ho va provar el 88 i el 2008. Té 75 anys. És un tipus diferent. És considera un llibertari: crític amb el paper de la Reserva Federal, és partidari de legalitzar totes les drogues, inclosa l'heroïna, i es va declarar en contra de la mort de Bin Laden.

I per tancar el cercle, atenció a Tim Pawlenty, l'actual governador de Minnesota, 50 anys. Un tipus que sona honest, capaç de tocar el centredreta amb la punta dels dits, si sap finançar-se la campanya: és poc conegut en l'àmbit nacional i no té diners.

Hi altres aspirants, com el molt conservador exsenador per Pennsilvània Rick Santorum o l'ex-CEO de Godfathers's Pizza Herman Cain, afroamericà de Geòrgia.

Sigui qui sigui, haurà de construir un discurs en positiu i no fiar-ho tot en el recurs fàcil de la crítica a Obama. Però per sobre d'ells, i també per sobre del candidat a la reelecció, hi plana la situació econòmica. Si les xifres de l'atur van baixant, baixaran també les opcions de qualsevol d'aquests aspirants republicans.