EL CONFLICTE A SÍRIA
Crònica 18/03/2012

El drusos dels alts del Golan, amb Al-Assad

Anna Garcia
4 min

MAJDAL SHAMS (ALTS DEL GOLAN)Aprop de Majdal Shams, el poble drus més gran dels alts del Golan, ocupats per Israel a Síria el 1967, hi ha la vila de Buqata. Banderes sirianes i fotos de Baixar al-Assad adornen l'interior del centre social on s'han reunit uns 20 líders drusos de la zona, vestits de negre amb gorros blancs. Un home es passeja orgullós amb un gran quadre del president sirià a les mans.

"Nosaltres som un sol home contra l'ocupació israeliana. Ens sentim orgullosos de ser sirians, un sol poble, i donem suport al règim de Baixar al-Assad", adverteix Jadalkarim Nasser. Les seves paraules són seguides per un enèrgic aplaudiment de la resta de líders religiosos. "Són grups terroristes els que volen desestabilitzar el règim sirià", puntualitza.

Quan es pregunta sobre la repressió que ha deixat milers de morts a Síria l'últim any, un altre líder drus, Haiel Xaraf, diu amb fermesa que són els mitjans de comunicació els que fabriquen aquestes notícies. "Més de 3.000 militars han mort, com expliqueu això?", desafia Xaraf. I com un sol home, tal com havia avisat Nasser, afirmen a l'uníson que Síria té una Constitució democràtica, que hi haurà eleccions al maig i que la Lliga Àrab ha deixat de ser funcional. "Gràcies, Xina; gràcies, Rússia", coregen tots a l'una.

Els drusos són una minoria religiosa i formen un grup cohesionat. Parlen àrab però no es consideren musulmans, segueixen una versió diferent de l'islam. Els rituals religiosos es mantenen en secret i només uns quants seleccionats coneixen els textos sagrats. Des del 1982, quan Israel va annexionar-se el territori, uns 2.500 drusos han acceptat tenir la nacionalitat israeliana. Són els que s'enrolen a l'exèrcit jueu. En canvi, els drusos dels alts del Golan, un altiplà d'alt valor estratègic, se senten sirians. Són uns 20.000 i al seu carnet, expedit per les autoritats israelianes, hi figuren els alts del Golan com a nacionalitat.

La por al caos

Una de les pors dels drusos dels alts del Golan, segons el professor emèrit d'estudis islàmics i del Pròxim Orient de la Universitat Hebrea de Jerusalem Moshe Maoz, és que Síria acabi convertint-se en un país governat per les lleis islàmiques i no respecti les minories. "Veuen el que ha passat a Egipte, la força que ara tenen els Germans Musulmans. No volen, de cap manera, la desintegració del règim, el caos. A més les minories -drusos, cristians, alauites i també alguns sunnites- han rebut beneficis del règim. I per aquesta regla de tres, les clases mitjanes de les grans ciutats donen suport a Al-Assad", explica el professor, el qual veu les pròximes eleccions legislatives sirianes del maig com a "cosmètiques".

La jove Shefa Abu Jabal, resident de Majdal Shams, pertany a la minoria drusa que s'oposa a Al-Assad. "El 80% de la gent dóna suport al president perquè només creuen el que veuen i escolten als mitjans de comunicació del règim", afirma Jabal, i afegeix que "som atacats amb violència a les manifestacions que organitzem aquí. Em preocupa que la meva família de Damasc acabi pagant les conseqüències de les meves activitats". Jabal rep informació del que passa a Síria a través dels seus familiars i de les xarxes socials.

"Estem en contacte amb intel·lectuals de Síria. Necessiten un canvi de règim, tenir una vida normal, en llibertat. Nosaltres esperem algun dia tornar a Síria, si Al-Assad cau, esclar. I la creença de les minories de sentir-se protegides sota el paraigua d'Al-Assad és errònia, simplement les utilitzen", subratlla Wael Tarabay, coordinador de les protestes que es fan a Majdal Shams. Tarabay creu que el règim busca la desestabilització per justificar la violència.

Un territori entre tres estats

Un cop fora del restaurant on ha tingut lloc la trobada semiclandestina amb els activistes, el director de l'organització de drets humans Al-Marsad, Salman Fakhr Eddin, ens acompanya a fer una volta per Majdal Shams. Plou, el dia és boirós i fred. Ens creuem amb un control militar israelià i passem pel costat de la tanca de ferro que divideix els alts del Golan ocupats de Síria.

Es tracta d'una zona desmilitaritzada, testimoni mut de bodes pactades, via mòbil i amb l'ajuda de l'ONU, entre un membre que viu a la part siriana i un altre de la part ocupada israeliana. Sense grups d'oposició ben organitzats, ni bones armes per defensar-se, Eddin pronostica un futur incert per a la revolució siriana."Occident hauria d'intervenir-hi, però Síria no té petroli, no interessa", rebla mirant a l'horitzó, cap a pastures verdes, cap a Damasc, a menys de 50 quilòmetres de distància.

Camí del sud dels alts del Golan, més prats verds i ramats de vaques. La bellesa del paisatge es trenca de cop amb cartells que avisen "Atenció, mines" i el pas de blindats militars israelians. El viatge s'acaba al poble de Ghajar, d'uns 2.000 habitants, alauites pro Assad, i al qual només es pot entrar amb un permís de l'exèrcit israelià i després de passar un control militar.

Obstacles de ciment puntegen l'entrada al poble dividit en dues parts -la libanesa i la siriana, totes dues ocupades per Israel-, per una línia invisible, l'anomenada línia blava . Nens jugant a pilota als carrers del nord de Ghajar, és a dir, en terra libanesa, a prop d'una caserna de les Nacions Unides, donen sensació de normalitat a un lloc definitivament insòlit.

stats