Publicitat
Publicitat

CRISI ECONÒMICA

El Govern ultima amb Banc Sabadell, CaixaBank i Catalunya Banc nous bons per 2.000 milions d'euros

Els dubtes sobre Espanya disparen la prima de risc

Els mercats tornen a desconfiar d'Espanya. La prima de risc es va tornar a disparar ahir mentre la borsa espanyola tornava a tancar en negatiu. Catalunya haurà de tornar a emetre bons patriòtics.

Els mercats tenen la pell molt fina. L'economia espanyola no està ara ni millor ni pitjor que fa una setmana, ni que fa un mes, però els mercats s'espanten per qualsevol inquietud i reaccionen amb una bona dosi d'exageració davant de qualsevol rumor. La prima de risc espanyola, la diferència entre el bo alemany i l'espanyol a deu anys, es va disparar ahir fins als 342 punts, el mateix nivell que fa un mes. La prima va augmentar 24 punts en un dia principalment per dos motius: la caiguda de la rendibilitat del bo alemany i les declaracions de Willem Buiter, economista en cap de Citigroup. Buiter va assegurar en una entrevista a l'agència financera Bloomberg que la possibilitat d'un col·lapse de l'economia espanyola és real.

"Espanya és el país que més em preocupa", va assegurar Buiter. Segons l'economista, el risc d'un impagament del deute per part de l'Estat "és ara més elevat que mai". Segons els analistes, ara mateix hi ha poca liquiditat als mercats i el Banc Central Europeu (BCE) va deixar de comprar bons espanyols la setmana passada. Tot plegat ha fet que la desconfiança en Espanya torni a ser a l'ordre del dia. De fet, l'Íbex-35 va tancar ahir amb pèrdues del 0,9%, fins als 8.490 punts.

L'economista en cap de Citigroup també va carregar contra Grècia, Irlanda i Portugal, els tres socis de l'euro rescatats fins ara. Segons Willem Buiter, Grècia -que amb prou feines ha aconseguit la llum verda al seu segon rescat- necessitarà aquest any un tercer rescat, mentre que Irlanda i Portugal probablement, apunta l'economista, tampoc podran fer front als pagaments del seu deute i hauran de negociar una reestructuració. Buiter pinta un panorama negre per als països amb problemes, tot i que des de Brussel·les s'insisteix que el pitjor de la crisi ja ha passat i que Europa està remuntant.

Més diners per al fons de rescat

La clau per evitar que la crisi del deute torni a situar Espanya en una posició delicada és ampliar la capacitat del fons de rescat europeu. Actualment està dotat amb 440.000 milions d'euros, una xifra clarament insuficient si s'han d'ajudar estats membres grans com Espanya i Itàlia. La idea de reforçar el fons fa mesos que es discuteix, però fins ara han fracassat tot els intents. Alemanya ha vetat la possibilitat de posar-hi més diners. No és que la cancellera, Angela Merkel, no consideri que cal augmentar la dotació del fons, però vol marcar ella el calendari. Comprometre més diners just després d'aprovar el segon rescat de Grècia li pot costar a Merkel la pèrdua de punts de popularitat a casa seva. Fonts comunitàries asseguren que Berlín està d'acord a ampliar el fons, però demana temps abans de comprometre-s'hi públicament.

El problema és que si els socis de l'euro tarden molt més a prendre la decisió, podria ser massa tard. El secretari general de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), Ángel Gurría, va reclamar ahir a l'eurozona que ampliï fins a un bilió d'euros el fons de rescat per evitar que la crisi del deute sigui fatal per a socis com Espanya. Gurría va recordar en una entrevista al diari suís Handelszeitung que els mercats aprofitaran qualsevol signe de debilitat per atacar els països amb més problemes. "Hem de construir un gran tallafoc per enviar un senyal als mercats", va assegurar Gurría.

Més bons patriòtics

I les dificultats financeres de la Generalitat obligaran el Govern a fer una nova emissió de bons minoristes, coneguts com a bons patriòtics. El departament d'Economia, que dirigeix Andreu Mas-Colell, ultima una emissió, encara no tancada, de 2.000 milions d'euros, ampliables a 2.400 milions. Però la complicada situació pot obligar la Generalitat a pagar un interès més elevat del previst. L'emissió a 12 mesos comportarà un cupó del 4,5%, i la subscripció a 24 mesos un cupó del 5%. Amb les comissions que cobraran les entitats financeres per fer arribar als seus clients els bons patriòtics, el tipus d'interès final que pot pagar la Generalitat podria arribar al 7% en el cas de les emissions a dos anys. En qualsevol cas les fons coneixedores de les negociacions insisteixen que no està tancat.

Les entitats directores de la nova operació són el Banc Sabadell, CaixaBank i Catalunya Banc. L'emissió, però, ja tindria data, amb un període de subscripció des del 2 d'abril fins al 24 d'abril i amb la data d'emissió i de desemborsament per al 2 de maig. Amb aquesta emissió el Govern haurà de cobrir l'amortització de 2.300 milions que es van col·locar l'abril del 2011, respecte a la part a 12 mesos, que van tenir un tipus d'interès del 4,25%.

Aquestes dificultats del govern de la Generalitat contrasten amb la certa facilitat que està tenint, en l'inici d'aquest any, el Tresor de l'Estat per col·locar deute en els mercats. Això ha portat el conseller Mas-Colell ha reclamar de manera reiterada que apliqui un mecanisme d'avals per a les autonomies. Ahir, a Bilbao, Mas-Colell va assegurar que l'alternativa per a Catalunya només passa per un pacte fiscal amb l'Estat.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT