Publicitat
Publicitat

PRIMÀRIES A ERC

Joan Ridao:"Hem de ser capaços de cobrir l'espai del centre-esquerra Per esdevenir l'alternativa a CiU, no el complement". Alfred Bosch: "Les enquestes preveuen una majoria absoluta del PP i Catalunya necessita una veu que no vagi a Madrid a fer negocis"

Les dues ànimes de l'esquerra nacional

Els militants d'ERC tenen assenyalat en vermell el dia 17 de setembre. És el dia en què triaran el nou president del partit -Oriol Junqueras, únic candidat-, la nova secretària general -Marta Rovira, única candidata- i el candidat republicà a les eleccions del Congrés del pròxim 20 de novembre. Podran escollir entre l'actual secretari general i cap de files d'ERC a Madrid, Joan Ridao, i l'home proposat per Junqueras i Rovira, Alfred Bosch.

Guanyi qui guanyi, el repte serà majúscul. Des de les eleccions espanyoles del 2008, ERC perd vots i representants en cada contesa, i la tasca del guanyador de les primàries consistirà a aguantar el tipus i mirar d'igualar o superar els tres escons que el mateix Ridao va aconseguir l'any 2008. La tria entre l'encara secretari general i l'historiador també és, en bona part, un resum del debat entre la potenciació de l'eix nacional o bé la insistència en l'eix social en què els republicans s'han sumit després de veure com perdien la confiança de l'electorat. Ridao representa més aviat el vessant d'esquerres del partit, mentre que si la futura direcció ha triat Bosch és per la seva capacitat d'obrir les portes al fragmentat món sobiranista català. L'historiador va ser portaveu de la plataforma Barcelona Decideix i Junqueras hi veu la possibilitat d'apostar, de nou, per una estratègia de front nacional.

La militància, de moment, ha donat més suport a Bosch que a Ridao. Així, un 25% dels afiliats i un 40% dels consellers nacionals li van donar el seu suport, en forma d'aval, per tal que es presentés de cap de llista a Madrid. El dia 17, al carrer de Calàbria, la seu del partit, emetran el seu veredicte.


Joan Ridao És l’actual secretari general del partit i portaveu d’ERC al Congrés de Diputats. Tot i que la futura direcció del partit ha apostat per Alfred Bosch, ha optat per plantar cara i presentar-se a les primàries. En les últimes setmanes, polítics de tots els colors han elogiat la seva tasca al Congrés.

Alfred Bosch És el candidat de la futura direcció del partit, encarnada per Oriol Junqueras i Marta Rovira. És independent. Va ser portaveu de la plataforma Barcelona Decideix, que va organitzar la consulta independentista celebrada a la capital catalana el 10 d’abril i que va obtenir més d’un 20% de participació.


Partit: candidatura i estratègia

Digui’ns què creu que pot aportar vostè com a cap de files a Madrid que no pugui aportar l’altre aspirant.
Joan Ridao: Joan Tardà i jo podem aportar una experiència que en un moment com l’actual caldria no desaprofitar. Amb una possible majoria del PP, amb la connivència de CiU pel que fa a les polítiques liberals de Rajoy i la desaparició del PSC, més que mai, a Madrid hi cal una esquerra nacional, independentista, solvent i preparada.
Alfred Bosch: Que sóc una altra persona. No he estat mai un professional de la política, però he treballat en el camp de la creació, en el món acadèmic, en afers del tercer món i del desenvolupament i en el terreny de l’activisme cívic.

Els sembla bé que Esquerra recuperi les sigles històriques (ERC) també en el seu logotip?
J.R.: És un debat per als experts en màrqueting. La militància té dret a decidir si manté el logo modern o torna a l’antic. La majoria de la gent seguirà dient-nos “esquerra” de manera col·loquial, i això no significa que haguem renunciat a cap dels tres valors.
A.B.: Em sembla perfecte, sobretot si el partit així ho decideix.

Què ha perjudicat més ERC, el pacte amb el PSC o les batalles internes?
J.R.: Segur que molta gent que ens va votar ho ha valorat negativament. Ara bé: ningú valora positivament les baralles internes.
A.B.: La meva íntima impressió és que ERC ha patit pel que no ha fet més que no pas pel que ha fet.

Quina opinió té de Junqueras?
J. R.: Prou bona com per haver estat jo qui li proposés fa dos anys que encapçalés la llista d’ERC al Parlament Europeu.
A.B.: Sens dubte el president que ERC necessita. És un home molt cultivat, que ha demostrat la seva vàlua a Europa i que és molt bo generant acords i consensos.

Qui perdi les primàries hauria de ser el número dos de la llista?
J.R.: La feina de diputat a Madrid no és senzilla. No interferiré en la decisió de Bosch si desitja proposar un número dos si guanya les primàries.
A.B.: Qui guanyi serà el número u de la llista.

Està disposat a encapçalar la llista al Senat si perd les primàries? Li ha ofert Junqueras aquesta possibilitat?
J.R.: He proposat que sigui Bosch qui encapçali una candidatura independentista unitària al Senat: pot atraure vot de persones que al Congrés optin per altres opcions. Si no surto escollit, faré costat al partit.
A.B.: El 25% de la militància d’ERC m’ha avalat perquè vagi de primer de llista. El meu deure és treballar per aconseguir aquest objectiu.

S’ha de repetir l’Entesa al Senat amb PSC i ICV?
J.R.: Proposo una candidatura unitària de l’independentisme polític i civil al Senat. La feina dels nostres senadors a l’Entesa ha estat molt valuosa.
A.B.: La meva humil opinió és que no.

Eix nacional

Vostè és nacionalista, independentista, catalanista... Quina etiqueta li escau més?
Joan Ridao: Sóc independentista. He militat en l’independentisme des que em vaig afiliar a les JERC. Alguns dels que avui donen lliçons d’independentisme, llavors militaven a l’autonomisme confortable.

Alfred Bosch: Sóc català, partidari de la llibertat i de l’equitat al meu país i arreu del món.

Després de fracassar amb el PSC, ¿l’objectiu d’ERC ara ha de ser arrossegar CiU cap al sobiranisme?
J.R.: La fermesa d’ERC d’aquests anys ha servit perquè CiU radicalitzi les seves posicions nacionals. Això és positiu si som capaços de cobrir l’espai del centreesquerra fent-lo competitiu. Hem de ser l’alternativa a CiU, no un complement.
A.B.: Entenc que ERC sempre ha fet, fa i farà de punta de llança en el camí de la llibertat

¿És necessari configurar un front independentista al Congrés, si cal sota unes sigles diferents a ERC?

J.R.:Volem que el projecte de l’esquerra independentista rebi el màxim d’adhesions. La gent vol tenir clar què vota, per tant ens hem de presentar amb les nostres sigles.

A.B.: Cal aspirar a tenir la màxima fortalesa. Les enquestes preveuen una majoria absoluta del PP, i Catalunya necessita una veu que no vagi a Madrid a fer negocis.

Quina relació té amb Uriel Bertran i Joan Carretero?
J.R.: Actualment no hi mantinc cap relació, però sí amb gent que els va donar suport i que tenen clar que la millor opció és ERC.
A.B.: Molt cordial, com amb la resta de dirigents polítics que conec.

¿ERC hauria de parlar sempre en català a Madrid encara que no ho permeti el reglament com diu SI?
J.R.: ERC ja ha utilitzat el català al Congrés i ho continuarem fent. El conflicte sobre les llengües d’ús existeix gràcies a ERC.
A.B.: Ni ERC ni jo no aspirem a reformar Espanya.

¿El concert econòmic es pot negociar o només es pot acceptar un concert calcat al dels règims forals?
J.R.: Es tracta de poder recaptar, gestionar, inspeccionar i liquidar els nostres impostos. Fer nostre tot l’esforç fiscal i acabar amb l’espoli del 10% del nostre PIB.
A.B.: Tot s’acaba negociant, fins i tot la independència. El que ERC no pot fer prevaler és la negociació per damunt de l’aspiració.

Quin model de procés d’independència creu vostè que escau més a Catalunya?
J.R.: No veig altre camí que el d’assolir una majoria social i convocar un referèndum
A.B.: Sóc partidari del camí més ràpid.

Eix ideològic

Va ser un error el segon tripartit? Per què?
Joan Ridao: El segon tripartit va acabar fracassant per la incapacitat del PSC de plantar-se davant la retallada constitucional promoguda pel PP i facilitada pel PSOE. Els resultats electorals no han d’entelar la bona feina feta per ERC, que ha facilitat i molt el creixement de l’independentisme i ha garantit la cohesió social del país.
Alfred Bosch: No es va poder avançar com s’esperava, les expectatives eren molt altes i vam fer curt. Però l’anterior Govern va aconseguir coses històriques, normalitzar que es parlés de la independència de Catalunya.

¿Esquerra ha de ser un partit aglutinador de l’independentisme, d’ampli espectre i transversal, o s’ha de mantenir en l’espai de l’esquerra nacional?
J.R.: ERC ha de seguir sent la garantia de defensa dels interessos de Catalunya i els de les seves classes mitjanes i populars, aquí i a Madrid. Hem de seguir lluitant contra les desigualtats i l’exclusió a favor de la llibertat, encara més en un context de crisi i de retallada de l’estat del benestar.
A.B.: No ha de ser contradictori. Llibertat nacional i justícia social estan íntimament relacionades.

Quin balanç fa dels 9 mesos de govern d’Artur Mas?
J.R.: És bo que a Catalunya hi hagi un centredreta que freni les aspiracions del PP. També cal una força catalanista d’esquerres que denunciï les retallades socials.
A.B.: A més de fer el que pot, hauria de procurar fer també el que vol. L’animo a avançar en la via del dret a decidir, si és partidari d’exercir-lo.

Les retallades són inexcusables?
J.R.: El dèficit català és conseqüència de la crisi, de la baixada d’ingressos, dels incompliments financers de l’Estat i del dèficit fiscal. És profundament antipatriòtic donar la culpa d’aquest deute a l’anterior Govern, que va haver de fer front a uns dèficits socials acumulats pels governs conservadors de CiU.
A.B.: Depèn. Les dels serveis bàsics caldria mirar-les amb lupa.

És favorable a apujar els impostos?
J.R.: Sí, per a les rendes més altes. Defenso una fiscalitat progressiva que socialitzi la riquesa. Cal lluitar contra un frau fiscal que equival al 23% del PIB, i acabar amb les escletxes que permeten evadir impostos.
A.B.: Sóc favorable a invertir bé els quartos públics, que són de tothom: això seria el principal per mi.

Està a favor de l’impost de successions?
J.R.: ERC va impulsar una reforma perquè deixés de castigar les classes mitjanes del país, i només seguia afectant al 3% més ric de la població.
A.B.: Depèn. Si s’aconsegueix afavorir la marxa de l’economia i sostenir la justícia social, em sembla bé l’impost que convingui.

Quines condicions creu que s’haurien de donar perquè ERC entri una altra vegada en un Govern de la Generalitat?
J.R.: Que ERC torni a esdevenir alternativa de govern per a un nombre molt significatiu de ciutadans. Hem de tornar ser una alternativa al centredreta catalanista que governa, amb prou força per ser determinant en l’orientació social i nacional.
A.B.: Això ho haurà de determinar el partit, jo no sóc ningú per donar lliçons en aquest dilema.


Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT