Publicitat
Publicitat

CONTROVÈRSIA A WALL STREET

L'American Economic Association debat la propera setmana sobre la conveniència d'establir regles

Els economistes recelen d'un codi ètic

Quan el catedràtic d'estudis de l'empresa de Stanford Darrell Duffie va firmar com a coautor un llibre sobre una possible reforma del reglament de Wall Street, no va esmentar la seva condició de membre del consell de Moody's, l'agència d'avaluació de crèdit.

Quan fa de comentarista de temes d'economia, Laura D'Andrea Tyson, una antiga assessora del president Bill Clinton que fa classes a Berkeley, normalment no especifica que és una directora de Morgan Stanley. I a la seva pàgina web de la facultat, Richard H. Clarida, catedràtic de Columbia, funcionari del Tresor nord-americà amb el president George W. Bush, obvia que és vice-president executiu de Pimco, el gegant gestor de fons de bons.

Ara es proposa examinar amb més detall les activitats externes dels economistes acadèmics, sobretot dels que estan en actiu en debats polítics i malden per arribar a Washington i a Wall Street. Després d'una onada de crítiques els directors de l'American Economic Association (AEA), el col·legi professional d'economistes més gran del món, fundat el 1885, estan meditant fer un pas que la majoria d'altres professions ja van fer fa temps i que consisteix en l'adopció d'un codi ètic.

La proposta, que no s'ha fet pública ni s'ha notificat als 17.000 membres del Col·legi, en part és una reacció al documental Inside job , que es va estrenar al mes d'octubre i que denuncia importants economistes acadèmics pels seus lligams amb Wall Street com a consultors, assessors i directius d'empreses.

En aquests darrers anys, les universitats i les escoles de medicina han adoptat, per al seus científics, enginyers i doctors, polítiques més estrictes sobre revelació de dades i conflictes d'interessos, i els principals col·legis professionals dels especialistes en ciències polítiques, sociòlegs i psicòlegs han adoptat codis ètics. Durant la reunió anual de l'AEA, que se celebrarà a Denver la propera setmana, el comitè executiu estudiarà una proposta a fi de "meditar el paper del Col·legi pel que fa als estàndards ètics per als economistes", segons un ordre del dia del comitè intern a què va tenir accés The New York Times .

El president del Col·legi, Robert E. Hall, de la Universitat d'Stanford, no va voler comentar la proposta ni apuntar la seva opinió. "Igual que els meus predecessors, sóc molt escèptic de pensar que l'AEA pugui curar qualsevol lapsus ètic que els economistes puguin cometre fora de la pròpia AEA", ha escrit en un correu electrònic. "Amb tot, la qüestió podria ser un bon tema de debat dins de l'organització".

La proposta podria plantejar un bon nombre de qüestions: s'ha d'obligar els economistes a revelar qui finança la seva recerca, com ja ho exigeixen moltes revistes acadèmiques? Haurien de revelar quins clients corporatius assessoren o aconsellen, o a quins van a fer xerrades? Se'ls hauria de permetre actuar com a directius i funcionaris, com fan molts professors universitaris en temes d'empresa i finances?

Arriba tard
Alguns mantenen que aquest debat fa temps que s'hauria d'haver abordat. "M'alegra que l'AEA se'n faci ressò", ha dit Dale W. Jorgenson, expresident d'aquest col·legi d'economistes i catedràtic a Harvard (va ser tutor de tesi de llicenciatura de Ben Bernanke, president de la Reserva Federal). "Espero que adoptin una posició activista".

Un altre expresident del Col·legi, Robert E. Lucas Jr., ha dit que les universitats eren més adequades per liderar aquest tema. "És bo treure aquest tema a la consideració pública, però la idea que sigui l'AEA qui hagi de vetllar-hi no m'acaba de fer el pes", ha dit Lucas, un premi Nobel de la Universitat de Chicago.

Lucas afegeix: "El que imposarà disciplina en les ciències econòmiques, com passa en qualsevol altra ciència, és que la teva feina es pugui anar reproduint. O aguanta o cau. Les motivacions que tinguis i altres coses ja és un tema secundari". Des que les ciències econòmiques es van consolidar com una disciplina moderna a finals del segle XIX, els especialistes s'han resistit a adoptar codis deontològics formals, explica George F. DeMartino, economista de la Josef Korbel School of International Studies a la Universitat de Denver.

Al seu llibre El jurament de l'economista , que es publicarà el mes que ve, DeMartino descriu les preocupacions que ja corrien als anys vint sobre la influència de l'empresa en la recerca econòmica i cita múltiples crides fetes dins d'aquest col·legi d'economistes demanant un codi de conducta (però totes han estat rebutjades).

Després d'un d'aquests debats l'any 1994, el comitè va concloure que possiblement no disposava de l'experiència necessària per jutjar rectament disputes de tipus ètic, que seria complicat establir un mecanisme just per a la resolució de queixes, i que qualsevol intent acabaria en plets i seria inútil perquè no hi ha sancions per als violadors. "Veig la bondat d'algunes regles concretes sobre conflictes d'interès, però això no comença ni a esgotar els reptes ètics a què els economistes han de fer front", diu DeMartino.

El documental Inside job és particularment crític amb R. Glenn Hubbard, degà de la Columbia Business School i un dels directors de Metlife; amb Frederic S. Mishkin, un catedràtic de la mateixa escola que assessora empreses d'inversions, i amb Martin S. Feldstein, catedràtic de Harvard que va dimitir del consell d'administració de l'AIG després de ser rescatada per la Reserva Federal i el Tresor. Tots han ocupat alts càrrecs a l'Administració. Hubbard ha declarat que la proposta del Col·legi "semblava una molt bona idea" i Mishkin ha dit: "Sóc un partidari convençut que l'AEA clarifiqui els criteris sobre revelació de dades, perquè més transparència beneficiaria el públic i la professió econòmica".

Un article recent de la Universitat de Massachusetts revela que molts economistes financers que havien expressat opinions sobre la renovació de Wall Street aprovada com a llei al juliol, no havien explicat amb claredat possibles conflictes d'interessos.

Sinergies
Clarida (Columbia) diu que les seves experiències al Tresor i a Pimco milloren el seu treball acadèmic i la seva efectivitat a l'aula. Tyson, que és un assessor d'Obama, ha dit: "Mentre es declari tot, no trobo cap motiu perquè un economista que pel que sigui manté lligams amb el sector privat tingui prohibit parlar de polítiques".

Però mentre que molts economistes revelen a les seves webs les feines que fan per a empreses, altres no ho fan. Clarida va presentar una còpia del seu currículum en què detallava la seva feina a Pimco, però a la seva pàgina web hi té una versió anterior, en què aquest detall no consta.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT