Si Europa fos una empresa, fa temps que els accionistes n'haurien demanat comptes, si no al cap, al president. La tragèdia grega es viu amb oberta preocupació entre els homes de negocis catalans, que no amaguen tampoc el seu desconcert i cert astorament.
"No conec ningú que digui avui que la situació millora", confessa Javier Nieto, president de l'empresa editora de disseny Santa & Cole, en un parèntesi dels gairebé dos dies de reclusió reflexiva d'empresaris, polítics i acadèmics al Món Sant Benet, a Sant Fruitós del Bages, convocats per Esade. "El gran problema del moment és el desconcert general", opina al seu torn Carme Mur, presidenta de l'empresa de treball temporal i altres serveis laborals Manpower. "Avui veiem menys clar quan sortirem de la crisi que el 2008, però potser ho intentem per una via i la solució ve per una altra", afegeix.
"A un any vista, sóc pessimista. A dos anys, ho sóc menys, per la capacitat d'exportació de les empreses. Encara que, per necessitat, moltes companyies han incorporat el xip global", apunta cap a l'esperança Ignasi Carreras, director de l'Institut d'Innovació Social de l'escola de negocis amfitriona. El vicepresident del grup Comsa-Emte, Carles Sumarroca, accepta que les empreses han de fer deures, però, dirigint-se a les administracions, etziba: "La competitivitat no ha de ser exclusiva de les empreses".
Dues preguntes han sonat amb insistència a Sant Fruitós. La primera és com és possible que una economia tan petita com la grega (pesa un 2% en el club) pugui fer trontollar les bases d'un invent polític original i extraordinari, malgrat tot, com la Unió Europea. I, segons el parer de Barack Obama, això "espanta el món".
La segona pregunta va ser llançada dilluns al vespre amb totes les variants possibles de perífrasis, però en va, al comissari europeu de la Competència, Joaquín Almunia. Hi ha pla B per si acabem vivint una fallida de Grècia? I si passa, què?
El foc i la pólvora
"Un polític no ha de posar el foc al costat del detonant de la pólvora" és una de les mil eloqüents però hermètiques respostes d'Almunia, instal·lat sense concessions en el pla A. El pla A consisteix a intentar fer realitat el paquet de mesures pactades al juliol per salvar Grècia, i contenir el contagi a la resta de l'Europa perifèrica abans que no n'hi hagi prou amb aquestes mateixes mesures. O millor, amb els mateixos diners (400.000 milions d'euros). Segons l'expresident Felipe González, avui el fons de rescat és "insuficient". El comissari d'Afers Econòmics, Olli Rehn, s'inclina a creure-ho. Els Estats Units i el Fons Monetari Internacional, igual però amb altaveus. Alemanya, no.
L'empresariat, acostumat a bregar-se amb números, voldria veritats, catastròfiques o no. El patró del grup alimentari Borges, Antoni Pont, replica al discurs d'Almunia: "Quan una cosa comença malament i segueix malament, el més probable és que acabi malament".
