Publicitat
Publicitat

EMISSIONS PER CRÉIXER I REFINANÇAR DEUTE

La restricció creditícia converteix el mercat dels bons en una opció factible per trobar finançament

Les empreses també han d'emetre bons

El mercat de bons corporatius intensifica amb la crisi el seu paper de salvavides com a font de recursos per a nous projectes i també per refinançar el deute d'algunes companyies.

Les emissions de bons no són una nova moda a Europa. Tot i que en els darrers dies han estat els Estats membres els que han protagonitzat les subhastes a la recerca de finançament per al seu deute, ja fa anys que el sector empresarial s'ha llançat de cap al mercat dels bons per trobar recursos que permetin dur a terme projectes o refinançar endeutaments.

Segons explica el professor d'Iese Javier Santomà, el mercat dels bons corporatius va ser una de les conseqüències positives del mercat comú i de l'arribada de l'euro, i va permetre que les empreses trobessin finançament a llarg termini i amb menors restriccions de les que es podia esperar en qualsevol estat.

Malgrat que l'interès d'aquestes emissions sol ser més elevat que el que s'ofereix en un crèdit acordat amb la banca - en alguns casos supera el 8%- s'ha de tenir en compte que les emissions sovint són a més llarg termini i no tenen amortitzacions pel mig. A més a més, la restricció creditícia fruit de la crisi econòmica també ha encarit les condicions per obtenir un crèdit i, en alguns casos, els ha fet gairebé impossibles d'aconseguir. Amb aquest escenari, l'emissió de bons ha estat per algunes empreses una bona sortida.

Ahir mateix dues grans empreses catalanes van tancar amb èxit emissions de bons milionàries. El fabricant d'hemoderivats Grifols va col·locar 1.100 milions de dòlars (840 milions d'euros) amb un venciment a set anys, una operació per aconseguir finançar una part de la compra del gegant farmacèutic nord-americà Talecris. L'empresa d'oci i jocs d'atzar Cirsa va completar l'emissió de 280 milions d'euros en bons a set anys per refinançar-se i cancel·lar anticipadament deutes financers a curt termini. En els dos casos l'interès a pagar és superior al 8%.

El mercat és qui tria
El professor Santomà fa una lectura positiva de l'ús que les empreses poden fer de les emissions de bons per finançar-se, però adverteix que el mercat encara sap distingir i castigar més els que no són prou solvents.

Com a exemple, menciona l'emissió de bons de Gas Natural de fa un any, que va col·locar 650 milions a cinc anys a un tipus del 3,37%, per sota del 4,542% que haurà de pagar Espanya als que ahir van quedar-se bons. "Fa uns mesos era impensable que s'hagués arribat a pagar menys per l'emissió d'una empresa com Gas Natural que pels d'Espanya", subratlla Santomà. Segons el professor, això és un símptoma preocupant de la situació financera espanyola i demostra que el mercat encara sap ser selectiu, demanar els números i, a la seva manera, premiar la solvència i a qui ha fet els deures.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT