Publicitat
Publicitat

El 'boom' de la música en valencià: 20 grups en 60 enllaços

L''ska' i la cançó d'autor amb missatges reivindicatius són els estils més definitoris de la música en valencià, que comença a incorporar l''indie'

La música en valencià viu, en els darrers anys, una nova època daurada tant al País Valencià com al conjunt dels Països Catalans. Grups com Obrint Pas i cantautors com Feliu Ventura han tingut el reconeixement del públic valencià, català i balear i han contribuït a aportar normalitat lingüística a la música valenciana. Tot aquest univers ha generat, a més, un seguit de portals i mitjans de comunicació especialitzats i han desembocat, fins i tot, en la recent producció d'un documental, ' València necessita una cançó', que acaba d'assolir el finançament necessari per editar-se en DVD, a través de la web de 'crowfunding' Verkami. Pots veure el tràiler del documental a 'Vimeo'.

Repassem 20 dels grups més representatius i en bona part responsables d'aquest nou bon moment de la música en valencià.

El fenomen Obrint pas

Si hi ha un grup que exemplifiqui la capacitat per trencar fronteres de la música en valencià és Obrint Pas. Tot i que els seus inicis es remunten a 1993, el darrer lustre els ha servit per batre rècords, com el que els va portar a fer embogir un auditori japonès que els va anar a veure al Festival Fuji. Són el referent de l''ska' i el rock al país i es distingeixen per les seves lletres compromeses, entre les que destaca un dels seus més grans èxits, 'La Flama'. El líder del grup, Xavi Sarrià, molt actiu a Twitter, és a més, articulista habitual de diversos mitjans de comunicació i ha escrit una novel·la, 'Històries del Paradís' (Bromera).

Feliu Ventura, d'autor

Més enllà dels grups, els cantautors en valencià, com Feliu Ventura, són una part important per explicar aquest 'boom'. Guanyador de tots els premis de la revista 'Enderrock', s'ha distingit per les seves cançons amb missatge i el seu activisme. Referent de la #PrimaveraValenciana al seu compte de Twitter, el de Xàtiva és un dels artistes més actius del panorama valencià. 'Música i lletra', de 2011, és el seu darrer treball, d'on en destaca 'El pes d'un somriure', cançó inclosa dins d''Alfabets de futur', de 2007, amb un videoclip rodat en llenguatge de signes.

La revolució de la Gossa sorda

La Gossa Sorda marquen el ritme de la revolució. Les seves lletres de caire reivindicatiu han arrelat entre els joves de tot el territori lingüístic i les gires els porten arreu de l'Estat. Sorgits a Pego (Marina Alta), fa més d'una dècada, la consolidació els va arribar amb 'Garrotades', el seu segon disc. Un dels seus èxits més rotunds és 'Camals mullats', i el seu "T'estime, t'estimo, t'estim".

L''Amable, trista i petita pàtria' de Pau Alabajos

Un altre dels cantautors de la nova fornada de la música en valencià i que també dóna una gran importància al contingut reivindicatiu en les seves lletres és Pau Alabajos. El torrentí, un altre dels que val la pena seguir a Twitter per saber què passa al País Valencià, ha publicat aquest 2011 'Una amable, trista i petita pàtria', un disc per als que "es mullen, prenen partit, mostren les dents, trauen les urpes", segons el propi Alabajos i que inclou 'Inventari', que ha assolit un èxit sense precedents en la seva carrera. També podeu llegir Alabajos en el seu bloc personal, a la web de l'ARA.

'Botifarra', mantenint viva la tradició

La música tradicional valenciana viu una segona joventut gràcies a l'èxit del 'cantaor' Pep Gimeno 'Botifarra'. Tota la vida que havia estat el 'cantaor d'albaes' de Xàtiva, però el 2006, en un concert en la fira de la ciutat davant de 1.500 espectadors i gràcies als nous arranjaments de les cançons, la carrera musical de Gimeno es va revitalitzar de tal manera que ha estat capaç de vendre milers de còpies dels seus discos. Al debut, 'Si em pose a cantar cançons', s'inclou la tradicional 'Malaguenya de Barxeta' i 'La Barraca', de 2011.

València també té una escena alternativa: Senior i el Cor Brutal

Però no només de cantautors, 'ska' i tradicions viu la música valenciana, que no ha quedat aliena a l'onada de música alternativa. Senior i el Cor Brutal n'és el millor exemple. El projecte de Miquel Àngel Landete ha agafat com a referència els sons 'indie' americans, cantant en valencià. El resultat són cançons com 'El temps de l'odi s'ha acabat' i 'El signe dels temps''.

Sant Gatxo: més 'indies' a la Marina Baixa

Els Sant Gatxo han estat capaços de barrejar dos mons aparentment molt diferents. El compromís polític i l''indie' es donen la mà en les seves composicions que van de l''indie-rock' al pop alternatiu. 'Si tanque els ulls' és el seu últim disc, de 2006, i que recull la cançó ' Mentides', però ja preparen el que serà el seu quart àlbum d'estudi i que veurà la llum en els propers mesos.

Orxata musical

De la barreja d'estils –del 'drum and bass' a l''electro' amb cant d'estil valencià– sorgeixen els Orxata Sound System, un grup de 8 músics que, des del 2003, han trobat en l'experimentació la clau del seu èxit. Els Orxata, que s'han distingit per regalar la seva música a través de xarxes d'intercanvi 'p2p' i sota llicència 'Creative Commons', escriuen les seves lletres de manera col·laborativa amb els seus seguidors, a través del seu 'wiki' i Twitter. El seu darrer àlbum, '2.0' és descarregable des de 'Bandcamp' al mòdic preu de 0 euros.

'Sva', el poti-poti festiu

No és cap secret la importància dels grups d''ska' en l'escena musical valenciana. Els que són una excepció, però, són els Sva-ters. Asseguren haver creat un estil propi, que en barreja molts de diferents amb un únic objectiu: divertir. Els Sva-ters, una banda de 13 membres, fan servir l'humor en les lletres i la rumba, l''ska' i el 'rock' en la música per aconseguir-ho. A 'Berlangastyle' hi trobem 'La rumba d'amore', un dels seus èxits més destacats. Acaben de publicar nou disc 'Sexe, putxero i 'Rock and Roll'', que es pot descarregar de franc des de la seva web.

Atac de 'soul' a 22 mans

Els Soul Atac són un nodrit grup d'11 membres que han portat el 'soul' i el 'funk' a l'escena musical valenciana. Cançons com 'Jo no vull' els han dut a guanyar diversos concursos i a assolir notorietat i, cantant en valencià, es distingeixen per "no fer política". Formen part d'una nova fornada de bandes que comencen a viure l'idioma amb naturalitat. "Si el 90% dels integrants parlem en valencià. Per què hauríem de cantar en cap altre idioma?", asseguraven en una entrevista al diari '20 minutos'.

Aspencat: 'Ska' de nova generació

Després de l'esclat de grups com Obrint Pas i La Gossa Sorda van néixer a la comarca de la Marina Alta els Aspencat. 'Llums, càmera i acció', el seu últim senzill, forma part de 'Naixen primaveres' i es pot descarregar gratis des d' aquí. A més, si t'interessen, també els pots seguir a Twitter. 

Sergi Contrí, el cantautor de les emocions

Sergi Contrí és un altre cantautor de música en valencià que es distingeix per les seves melodies tranquil·les i el seu gust per cantar a les emocions. Contrí, que va començar la seva carrera fa només cinc anys fa uns directes íntims. La seva cançó, 'Quant mirant-te t'adormies', és una mostra de la capacitat que té Contrí per cantar a les emocions.

Un Desgavell de ritmes

"Ritmes trepidants i melodies fàcils, ben esmolades a base d''ska', 'punk' i 'reagge'", així és com defineixen la seva música els Desgavell, el grup de la Safor que va començar l'any 2000 a fer versions de tot allò que els motivava i han acabat editant àlbums recopilatori. 'Showtime', editat el 2009, és la seva última obra, caracterizada per ritmes trepidants, com els de la cançó que dóna títol al disc.

Atzukak: reconvertint la tradició

Partint del so de la dolçaina, Atzukak han trobat –com tants d'altres grups valencians– en l''ska', barrejat amb d'altres sons moderns, la seva fórmula màgica. Amb lletres reivindicatives, com la d'aquest ' Després del foc', els Atzukak són uns altres dels que regalen els seus discos a internet. En tenen 3 de publicats: ' Atzukak', ' Gatzara' i ' A l'atzar', i aviat tindran novetats.

Miquel Gil, en solitari

Provinent d'un dels grups més destacats de l'escena valenciana, Al Tall, Miquel Gil va iniciar el 1997 una carrera en solitari que s'ha anat consolidant a mesura que el 'cantaor' establia el seu estil propi. Els sons mediterranis de la música de Gil i el seu gust per incloure melodies d'arrel tradicional, però que no s'inscriuen només en la música valenciana, l'han portat a col·laborar amb gent tant diversa com Manel Camp o l'Orquestra àrab de Barcelona. El seu últim disc, 'Per marcianes', de 2011 i finançat a través de 'Verkami', inclou la cançó 'La cileta'.

'Pop-rock' d'Arthur Caravan

Les melodies existencialistes d' Arthur Caravan, el projecte d'uns músics d'Alcoi tots d'ells provinents de bandes diferents, destaquen entre les propostes valencianes per la seva proximitat amb les propostes internacionals. Entre els seus referents s'hi compten artistes tan diversos com Ovidi Montllor o Sonic Youth. Tot i l'autoedició dels seus treballs, els discos d'Arthur Caravan, que es poden descarregar pel preu que vulguis –també 0 euros– des del seu 'Bandcamp', sorprenen des de la primera cançó.

De l'Habitación roja al Litoral

Pau Roca, guitarrista d'un dels grups 'indie' valencians de més èxit, La Habitación Roja, ha aconseguit fer soroll amb la seva proposta en valencià, Litoral. El seu single 'Un segle de paisatges' ha assolit l'èxit tant al País Valencià com al Principat. El seu nou disc, que aviat estarà llest i es dirà 'Incidents melòdics del món irracional', tindrà 10 cançons. I ja en pots escoltar 4 al seu 'Bandcamp'.

Benimaklet, amb 'k' d''ska'

El barri de Benimaclet ha vist un dels ascensos més meteòrics de l''ska' valencià. Es tracta dels Benimaklet Klub Ska, nascut al 2008 com a divertiment d'uns amics apassionats per aquest tipus de música i que aviat s'ha consolidat com un dels grups a tenir en compte dintre de l'escena valenciana.

Arròs caldós, el 'rock' amb dolçaina

Els Arròs caldós són un altre d'aquests grups joves que han sabut trobar l'encaix entre la música moderna i un dels sons més emblemàtics de la tradició valenciana, la dolçaina. Sonen mediterranis, 'reagge' i 'rockers'. També regalen els seus discos a ' Bandcamp', tot i que agraeixen donacions.  

Els Malnom ja han arribat

Un dels més nous en l'escena roquera valenciana són els Malnom, banda formada el 2009. Això no vol dir que siguin novells. Tots els seus membres procedeixen d'altres formacions i duen quasi una dècada escrivint i interpretant cançons. Són coneguts per un directe potent i freqüenten les sales de concerts. En l'edició de 2010 dels premis Ovidi Montllor van ser nominats en la categoria de millor grup revelació. En el seu últim disc, destaquen temes com 'Ja estic arribant'.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT