Publicitat
Publicitat

"Les enquestes no són més que un element de màrqueting"

Combatiu El sociòleg i advocat Richard Brousse és un dels impulsors de l'organització que ha servit per inspirar la nova llei francesa sobre les enquestes d'opinió

Sembla que els sondejos són eines que els polítics prenen seriosament per desenvolupar certes polítiques. Les enquestes també creen opinió. Fins a quin punt hem de donar credibilitat als sondejos d'opinió?

A mi em preocupa l'excessiva credibilitat que els diaris francesos confereixen als sondejos, siguin quins siguin els mètodes utilitzats a l'hora de realitzar-los. Les enquestes d'opinió transformen en xifres sensacions i estats d'ànim sense cap tipus de pudor científic. No se'ns pot escapar que els sondejos tenen una força de suggestió que serveix als polítics per dur a terme projectes preexistens: el resultat d'una enquesta sobre inseguretat ciutadana just després d'un crim colpidor justificarà, per exemple, la necessitat d'endurir les lleis per garantir la seguretat. D'altra banda, els diaris aprofiten que els instituts de sondejos ofereixen enquestes d'opinió a preus de saldo: publicitat a canvi de lectors. Aquests tipus de sondejos només representen de l'1% al 5% del negoci d'aquestes empreses, però són una gran inversió en "presència mediàtica".

Vol dir que els mètodes per elaborar-los són dubtosos?

Absolutament. Li posaré un exemple recent: l'enquesta de l'empresa Harris Interactive sobre el lideratge de Marine Le Pen publicada pel diari Le Parisien que ha trasbalsat França aquesta setmana. Aquesta enquesta va ser realitzada per internet a persones a qui s'oferia la possibilitat de participar en un sorteig per guanyar un premi en metàl·lic! Internet no és un bon mitjà per realitzar enquestes perquè no ens permet identificar l'enquestat amb certesa. Nosaltres, des de l'Observatori dels Sondejos, defensem que aquests pseudoestudis fets per internet, que estan a l'ordre del dia perquè són els més barats, no es puguin denominar sondejos. I més greu encara: de vegades, les preguntes d'opinió es fan de més a més, al final d'un estudi de mercat per a qualsevol marca. Les empreses economitzen i disseccionen les enquestes: aquesta part per a L'Oréal, aquesta per al diari X...

Com creu que s'ha arribat a aquesta situació?

Tot plegat és resultat de la professionalització de la política. Els sondejos d'opinió no són més que un element de màrqueting: cada polític o partit té un institut favorit i un diari suport per publicar-hi, aquesta és la cadena. La complexitat desapareix per donar resposta a la demanda d'uns mitjans que cada vegada més són simples venedors d'estímuls. Cal agafar els periodistes i els polítics per la mà i fer que entenguin que un sondeig d'opinió no pot determinar la vida democràtica d'un país. La situació és greu en el moment en què els sondejos fan decidir el candidat a les eleccions. Tornem a l'exemple Le Pen: l'enquesta deia que Le Pen guanyava davant de Martine Aubry [primera secretària del Partit Socialista] en cas que fos ella la candidata del PS. Doncs bé, alguns detractors d'Aubry ja aprofiten l'enquesta per demanar més insistentment la candidatura de Dominique Strauss-Khan [director del Fons Monetari Internacional]. Cal evitar que la política faci servir mètodes publicitaris com a elements essencials del seu discurs. Cal tornar a valorar la complexitat i els matisos.

Vostè s'imagina un món sense sondejos d'opinió?

Perfectament. Els sondejos d'opinió no aporten res, no són representatius. O vostè fa sempre el que diu? De vegades em pregunto com és que la gent pot acceptar respondre preguntes tan tontes...

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT