Les entitats socials reclamen una renda de ciutadania
Les entitats socials reclamen al Govern que compleixi l'Estatut i creï una renda garantida de ciutadania com a sortida per als aturats que perden el subsidi. L'executiu diu que no és assumible.
Barcelona.Avui hi ha 161.262 persones a Catalunya sense cobertura econòmica. No tenen feina, han esgotat l'atur i no cobren cap altra prestació. Segons la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, a més, un 70% de les 247.851 persones que avui cobren el subsidi d'atur a Catalunya l'esgotaran entre aquest mes d'octubre i el març del 2012. Això vol dir que, llavors, 173.495 catalans se sumaran a la borsa de persones sense cap prestació, tot i que la pròrroga dels 420 euros del govern espanyol els donarà a alguns un petit respir -ínfim, de fet, quan les càrregues familiars són moltes-, però només fins al febrer. En el pitjor dels escenaris, en un any ens podríem trobar amb 400.000 catalans sense feina i sense accés a cap prestació econòmica. Els sindicats confien que no s'arribi a aquest extrem i que, pel camí, molts acabin trobant un lloc de treball, però la corba de creació d'ocupació a les taules estadístiques dels últims mesos encara no permet ser gaire optimista.
La nova pobresa
Una borsa creixent de persones que les entitats socials han batejat com "la nova pobresa". "Persones d'entre 30 i 45 anys que es queden sense feina i sense atur i han d'acabar anant als menjadors socials", explicava ahir el secretari de Càritas, Jaume Recasens. Moltes d'aquestes persones havien optat des del 2008 per demanar la renda mínima d'inserció (l'antic PIRMI), però la reforma en els criteris d'accés que el Govern es va afanyar a aprovar aquest estiu els deixa fora també d'aquest ajut. És per això que la presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, Àngels Guiteras, va reclamar ahir al Govern que doni una sortida a tots els afectats a través d'una renda mínima garantida. Guiteras va esgrimir l'article 24 de l'Estatut, que estableix que les persones en situació de pobresa "tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims per gaudir d'una vida digna".
L'executiu català no va trigar ni un dia a donar la seva negativa. Ahir mateix, el portaveu del Govern, Francesc Homs, va assegurar que tal com estan avui les finances de la Generalitat "no és assumible" pagar una renda a tothom que es queda sense cap prestació econòmica. El que va ser un dels pares de l'Estatut va assenyalar també que la previsió d'aquest dret dins la llei màxima catalana "no és una obligació" per a la Generalitat. Homs va desviar la responsabilitat sobre aquest col·lectiu d'aturats cap a l'Estat, que és el que ostenta les competències en matèria laboral i de prestació d'atur. "Si és el govern espanyol el que atorga el subsidi i el que decideix fins quan es cobra, quan s'esgota la prestació no es pot pretendre passar-ho a l'administració autonòmica", va remarcar el portaveu del Govern, que va assegurar que "la Generalitat no té prou musculatura ni prou força per actuar" en aquestes circumstàncies.
Formació per a la inserció
Segons Homs, la prioritat del Govern en aquest camp s'ha de centrar a "generar les condicions normatives, laborals i fiscals per crear ocupació". Les competències catalanes també permeten actuar a través de plans d'inserció laboral, amb convenis amb empreses o administracions locals i cursos de formació ocupacional. De fet, el secretari de Càritas va recordar que en la majoria dels casos aquests nous pobres són persones "amb poca qualificació professional" i va reclamar al Govern que "prioritzi la formació ocupacional d'aquestes persones". La conselleria d'Empresa i Ocupació presentarà avui el seu pla de formació per als aturats, elaborat en base a la diagnosi de les necessitats concretes d'ocupació de cada comarca. Fonts d'aquest departament asseguren que s'intentarà integrar al màxim en aquests programes a tots els aturats que deixin de cobrar el PIRMI, un volum de persones encara per determinar.
Amb tot, els representants de les entitats socials es van mostrar decidits a presentar batalla per la renda garantida de ciutadania i perquè el Govern "prioritzi la lluita contra la pobresa i per la cohesió social en els pressupostos del 2012", segons Guiteras, que va advertir que descuidar aquest combat "ens pot convertir en un país pobre".
