Publicitat
Publicitat

Centenari del seu naixement

Homenatge a Bruno Kreisky, que va liderar una època daurada a Àustria

Un entranyable canceller austríac

Àustria revisa avui el calendari fascinada. El 22 de novembre del 1911 va néixer el que va arribar a ser el canceller que més anys (13) va servir el país. Bruno Kreisky va ser sens dubte un polític atípic: jueu declarat agnòstic i recelós d’Israel, exiliat a Suècia durant el nazisme i fill de l’alta burgesia ficat en un partit de treballadors, el Partit Socialdemòcrata d’Àustria (SPÖ). Ningú es podia imaginar la carrera que acabaria fent Kreisky i que avui en dia aixeca tanta admiració com nostàlgia. Segons enquestes recents, Kreisky és el millor canceller de la postguerra per la majoria de la població austríaca (60%).  Molts pensen que la seva va ser una era d’anys daurats, però en l’homenatge no hi falten les crítiques.

El Rei Sol, el Gran Patriarca del SPÖ, el Canceller Periodista, l’Emperador dels Deutes. Kreisky, mort el 1990, va acumular diversos sobrenoms al capdavant del govern austríac (1970-1983). Gran orador i improvisador, cap altre canceller ha arribat a ser més captivador. “Podia comunicar-se igual de bé amb tots els estrats socials. La política no només era el seu ofici, sinó la seva passió, i transmetia que era accessible a la ciutadania les 24 hores”, destaca el director de l’Institut d’Història de la Universitat de Viena, Oliver Rathkolb.
Justament el seu carisma i lideratge és el que el país troba a faltar ara en un govern de coalició entre socialdemòcrates (SPÖ) i cristianodemòcrates (ÖVP). “Kreisky no tornaria a aconseguir la majoria absoluta, perquè la societat ha canviat, però sí que assoliria el 40%, o més, dels vots”, pronostica Rathkolb.

El marc polític ha canviat molt
Un lideratge com el de Kreisky és irrepetible en un món més globalitzat i amb una Unió Europea en què es prenen decisions més conjuntes. Tanmateix, tampoc seria possible, en el context actual, aplicar la política que va seguir el Gran Patriarca per crear l’estat de benestar a Àustria. Elogiat a l’època com un monarca il·lustrat, com un visionari inspirat en l’estat social de Suècia, on es va exiliar de jove, molts analistes diuen ara que les seves mesures van deixar milions de deutes. Kreisky va invertir en futur, en cultura, en investigació, en educació, en infraestructura, en la implementació d’un bon sistema social. “Prefereixo un parell de milers de milions de deute que un parell de centenars de milers de persones a l’atur”, va ser un dels cèlebres lemes del canceller, que també va saber millorar la situació de la dona a Àustria i despenalitzar l’homosexualitat.

A l’Europa de la crisi del deute sobirà, els excessos pressupostaris de Kreisky no tindrien lloc. La il·lusió d’un estat del benestar sense haver d’estrènyer-se el cinturó per guanyar-se’l és el que fa avui a Àustria més profunda la nostàlgia.

Els crítics no passen per alt tampoc altres errors que va cometre el llegendari canceller. El fet que el va conduir al seu final polític va ser la construcció d’una central nuclear a Zwentendorf, a la vora del Danubi. El novembre del 1978 va convocar un referèndum sobre la qüestió i un 50,8% es va pronunciar en contra de posar en marxa la central, amb la qual cosa les instal·lacions van haver de ser desmantellades.

Kreisky també va pagar un preu molt alt pel fet de ser acceptat en la societat austríaca com a jueu agnòstic. Volgués o no, no havia d’aturar-se en la càrrega victimista que va deixar la postguerra a Àustria. Això li va fer treure una agressivitat lesiva en les seves picabaralles amb el també jueu Simon Wiesenthal, que va denunciar que en el primer gabinet de Kreisky hi havia 15 membres que havien pertangut al partit nazi.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT