Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

Les escoles bilingües Hand in Hand, una aposta per la igualtat

Una escola d'àrabs i israelians obre inèdits ponts d'entesa

Els ponts establerts entre jueus i àrabs són escassos i fràgils, per això és una raresa la cadena d'escoles bilingües Hand in Hand, una decidida aposta per la convivència entre totes dues comunitats a partir de l'aprenentatge de la llengua, la cultura i la història de l'altre . Un miler d'estudiants passen per les seves aules de primària i secundària a Jerusalem, Galilea i Wadi Ara i aporten una nova mirada a l'etern conflicte àrabo-israelià. Les festes, les tradicions i els actes religiosos jueus, musulmans i cristians són al seu calendari escolar.

L'escola de Jerusalem, a tocar del barri àrab de Beit Safafa i de l'assentament de Gilo, és la que aplega el nombre més gran d'alumnes, al voltant de 500. Aquí tot es duplica. Dos directors, un àrab i un altre jueu, i dos professors per classe fins a sisè curs, un en àrab i un altre en hebreu. "No es tracta de traduir, sinó d'establir un diàleg continu entre els dos professors, i els nens es comuniquen com volen", aclareix Lily Mesch, professora jueva de cinquè curs, conscient de la dificultat d'encaixar dues cultures amb mentalitats i idiomes tan diferents. "S'ensenya a escoltar i a respectar. No intentem canviar la mentalitat de ningú. Aquí ens eduquem tots, inclosos els professors i els pares", afirma.

"Els meus amics jueus que van a escoles jueves necessiten temps per entendre el que aprenem aquí i jo sóc conscient que a fora la realitat és diferent", subratlla l'estudiant jueva Tamar Bonman, de 17 anys. "Aprens a mirar-te la gent com a éssers humans", afegeix la seva millor amiga, l'àrab Lana Daraghmeh.

Els mestres de Hand in Hand, especialment els d'història, han de fer un doble esforç. Això vol dir parlar del 1948, l'any de la creació de l'estat hebreu, com una data de joia nacional per als israelians però, al mateix temps, relacionar-lo amb la nakba , el desastre que va significar per als palestins. "Aquesta escola enforteix la identitat dels estudiants. Cadascú té molt clar qui és, però per als professors no és fàcil. Ens hem de preparar molt, estudiar i obrir-nos a les dues realitats", remarca Mesch.

Malgrat les bones intencions, el dia que els estudiants jueus celebren la independència, ho fan separats dels àrabs perquè cada comunitat ho commemori a la seva manera. Tot seguit, es tornen a ajuntar i canten tots plegats a favor de la pau.

L'actualitat tampoc s'obvia a Hand in Hand. Arran de l'alliberament del soldat israelià Gilad Shalit a canvi d'un miler de presos palestins, les dues professores de cinquè van organitzar un taller d'emocions amb targetes en què hi havia escrites les paraules amor , alegria , por i confusió . Cada nen agafava la paraula amb què se sentia més identificat. El taller va acabar parlant de drets humans.

Una coexistència necessària

Durant sis anys, la jueva Orit Levy va portar les seves dues filles a aquest centre perquè està convençuda que la coexistència amb els palestins, "malgrat tot", és possible. "En la majoria dels casos, els nens jueus veuen els àrabs com a persones perilloses", afirma Levy. "L'única esperança és l'educació -afirma-, i si les meves filles finalment van a l'exèrcit, que espero que no ho facin, crec que actuaran d'una manera diferent de com ho fan els jueus que desconeixen l'altra part".

Aquesta idea la constata Mimi Jakeh, professora àrab de Hand in Hand, i amb dos fills escolaritzats en aquest col·legi. "Aquí vaig descobrir un nou món", assegura, tot i que afegeix: "Les meves amigues no creuen en el model educatiu".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT